Resolució de __ de _____ de 2026, del secretari autonòmic d’Educació, per la qual es dicten instruccions per a l’organització i el funcionament de les unitats específiques situades en centres docents ordinaris sostinguts amb fons públics per al curs 2026-2027.
Agraïm l’explicació i les aclariments aportats. No obstant això, considerem imprescindible superar els llindars de ràtios actuals per garantir una atenció de qualitat i fer la proposta de reducció a 8 i en els pròxims anys reduir-la. A continuació, exposem les nostres esmenes, orientades a millorar la viabilitat pedagògica i la seguretat en aquestes unitats:
Definició rigorosa del perfil d’accés i compatibilitat diagnòstica Cal establir criteris d’admissió estrictes que evitin la concurrència de perfils incompatibles (ex: TEA amb gran dependència, discapacitat intel·lectual severa i trastorns de conducta greus). La coexistència d’aquests perfils en una mateixa unitat genera solapaments que impedeixen la tasca pedagògica i provoquen desregulacions constants, invalidant l’objectiu inclusiu de l’aula.
Revisió de la viabilitat del model de convivència en l’aula Sol·licitem una anàlisi de viabilitat sobre la integració de perfils d’alumnat tan dispars dins de la mateixa unitat UECO. L’experiència demostra que, lluny de generar avantatges educatius, la falta d’homogeneïtat en els perfils suposa un risc per a la dinàmica de grup i l’assoliment dels objectius individuals.
Garantia de seguretat física i protocols d’actuació Davant la realitat d’aules amb 10-11 alumnes amb perfils de conducta greus i diferenciats, és innegociable establir protocols de seguretat clars, operatius i d’aplicació immediata. Exigim saber de quina manera concreta l’Administració garanteix la integritat física de tot el personal i de l’alumnat, així com l’establiment d’un protocol d’intervenció davant situacions de crisi.
Agilització de les substitucions del personal L’absència de personal en aquestes aules impacta directament en la seguretat i la continuïtat pedagògica. Prioritzar la cobertura immediata de baixes (tant docents com no docents) ha de ser una política urgent, ja que l’especificitat del lloc no permet períodes de vacança en l’atenció.
Pla de formació específica obligatòria És essencial implementar un programa de formació permanent i específica sobre el tipus d’escolarització en aules UECO. El professorat ha de comptar amb les eines tècniques i metodològiques adequades per a atendre l’alumnat amb necessitats complexes amb garanties d’èxit.
Dotació de personal: suficiència i continuïtat Si les ràtios es mantenen elevades, és incomprensible el manteniment d’una dotació de personal incompleta (ex: mitja jornada de PT). Exigim la dotació completa de professionals per cobrir la totalitat de la jornada escolar, garantint així la cobertura assistencial i pedagògica permanent de l’alumnat.
Catalogació i incentius professionals Proposem la catalogació de les places UECO amb la corresponent compensació econòmica i una major valoració de mèrits en els processos de concurs de trasllats i baremació, reconeixent així la complexitat i l’especialització que aquests llocs de treball requereixen.
Catalogació i mapa de les aules. Publicació d’un mapa actualitzat i detallat de les aules UECO, que especifique la capacitat de places, la plantilla real i l’antiguitat de l’ocupació. La transparència en la gestió dels recursos és fonamental per a la planificació educativa.
Equiparació de l’orientació educativa (Primària vs. Secundària) Cal regular l’orientació educativa en els centres de primària amb els mateixos criteris de dotació i presència que en secundària, garantint un seguiment continuat i coherent en el pas per les diferents etapes educatives.
Dignificació i voluntarietat del personal docent Per evitar situacions de coacció o desmotivació, les places han de ser proveïdes, preferentment, per personal amb formació específica i voluntat de treballar en aquestes unitats. La catalogació de la plaça és una via necessària per dignificar la tasca docent i garantir la motivació professional.
Clarificació de l’impacte en l’aula ordinària El punt 8 de l’apartat 5 resulta ambigu. Necessitem una definició clara, acompanyada d’exemples pràctics, sobre com la reducció de ràtio en l’aula ordinària de referència —en ocasió de vacant per a l’alumnat UECO— es fa efectiva i quines conseqüències organitzatives té.
Sensibilització de la comunitat educativa Garantir la inclusió real exigeix formació específica per al professorat d’aula ordinària i programes de sensibilització dirigits a tot l’alumnat del centre. L’objectiu és fomentar un entorn de comprensió i empatia cap a la diversitat.
Creació d’un grup de treball tècnic Instem a la creació d’un grup de treball de seguiment, amb presència dels sectors implicats, per revisar i ajustar periòdicament els perfils de diagnòstic i el funcionament de les unitats.
Resolució de __ de ____ de 2026, del secretari autonòmic d’Educació, per la qual es dicten instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres d’Educació Especial sostinguts amb fons públics per al curs 2026-2027.
Propostes de millora general:
Infraestructures i adaptabilitat: Més enllà de la dotació de recursos materials, exigim una auditoria rigorosa de les infraestructures dels centres per garantir la seua veritable adaptabilitat, accessibilitat i seguretat. En aquest sentit, denunciem la situació d’estancament d’infraestructures crítiques com el CEE Carmen Picó d’Alzira, paralitzat per la promesa d’un centre nou que no acaba d’arribar, i el CEE Pla de la Mesquita de Xàtiva, amb l’obra estancada des de fa anys, com a exemple.
Gestió de personal i burocràcia: És imprescindible garantir l’agilització immediata de les substitucions, tant de personal docent com d’atenció educativa, així com una reducció significativa de la càrrega burocràtica que allunya el professorat de la seua tasca pedagògica. Així mateix, sol·licitem una reducció horària automàtica i de lliure elecció per al personal major de 55 anys.
Seguretat i riscos laborals: Reclamem l’actualització urgent de l’avaluació formal de riscos laborals i dels protocols d’actuació davant d’agressions, així com el compromís d’assistència jurídica per part de l’Administració per garantir la nostra integritat en l’exercici de les funcions.
Formació específica: Sol·licitem un pla de formació de qualitat, amb temàtiques adaptades a la realitat dels CEE, que es realitze dins de l’horari lectiu i que tinga un caràcter eminentment pràctic i productiu, defugint de la formació burocràtica i desconnectada de la nostra pràctica diària.
Propostes de millora en relació amb l’articulat:
Títol II. Escolarització: Criteris i Procediment
Criteris per a l’escolarització en un centre d’Educació Especial (CEE): Cal garantir una participació efectiva i vinculant de les famílies en tot el procés de revisió de l’escolarització, no com a meres receptores d’informació. A més, s’ha d’establir una periodicitat mínima obligatòria per a la revisió de la modalitat d’escolarització, evitant que quedi a discreció dels centres. Finalment, les decisions han de basar-se en informes pedagògics, sanitaris i socials rigorosos i actualitzats, establint mecanismes de seguiment que facin efectiva la reversibilitat de l’escolarització quan l’evolució de l’alumnat ho permeta.
Procediment per a l’escolarització. És imprescindible fixar terminis màxims i vinculants per a la resolució dels expedients i digitalitzar íntegrament el procediment per reduir la càrrega burocràtica, simplificant significativament la documentació requerida.
Títol III. Organització de les ensenyances i Transició a la Vida Adulta (TVA)
La resolució no pot limitar-se a remetre al Decret 105/2022; ha d’incorporar novetats pedagògiques que actualitzen els Programes Formatius de Qualificació Bàsica (PFQB) i incrementen l’oferta formativa segons les necessitats reals del mercat i de la societat.
UGT proposa una redacció clara que elimini l’ambigüitat actual: «El tram d’edat arriba fins als 21 anys. L’alumnat pot romandre escolaritzat en aquest programa durant tot el curs escolar que finalitza en l’any natural en què l’alumne fa els 21 anys, sense que la data exacta de l’aniversari (abans o després del 31 d’agost) supose la interrupció de la seua escolarització a meitat curs.» Reiterem la demanda que l’alumnat es mantinga en el centre fins als 23 anys amb recursos necessaris que continuen garantint la transició a la vida adulta.
Títol V. Centres d’Educació Especial com a Centres de Recursos
S’han d’ampliar les plantilles dels centres que exerceixen funcions de recursos i dotar-los d’una partida pressupostària específica. És inacceptable assignar noves funcions (tasques de l’equip d’intervenció) sense una dotació humana i econòmica paral·lela.
Establiment depersona coordinadora amb criteris objectius i garantir una reducció lectiva mínima obligatòria, sense que aquesta haja de sortir del «pot» d’hores general de coordinació del centre.
A més, la resolució ha de cobrir íntegrament els desplaçaments i finançar directament els materials adaptats i tecnologia assistiva que els centres elaboren o utilitzen per als seus assessoraments.
Títol VI. Personal i Plantilles
La remissió a normativa genèrica és una feblesa. Cal una nova ordre específica per als CEE que estableixa ràtios màximes d’alumnat per professional (PT, AL, Educadors, Fisioterapeutes, Infermeria) i incorpore altres figures específiques.
Condicions laborals:
Canviar la redacció i deixar clar que el professorat d’orientació educativa, com a cos de secundària ha de tindre totes les mateixes condicions que el professorat d’OE a secundària.
Les tasques de preparació d’intervencions, assessorament especialitzat i coordinació amb les famílies han de ser reconegudes explícitament com a part integrant de l’horari lectiu. Aquesta mesura ha de permetre una atenció de qualitat, evitant la càrrega lectiva desproporcionada que actualment impedeix una tasca docent rigorosa.
Negociar la flexibilització real de la jornada laboral mitjançant una normativa específica que supere les limitacions actuals.
Títol VII. Altres aspectes d’organització i funcionament
Article Vint-i-uné. Horari general del centre i organització de la jornada escolar
El sindicat proposa una nova redacció, que caldrà en primer lloc, regular la normativa de rang superior relativa a la modificació de la jornada escolar: La jornada escolar als CEE gaudirà de flexibilitat horària, podent el centre adaptar l’horari d’entrada i eixida, així com la distribució de les sessions, per tal de donar resposta a les necessitats específiques de l’alumnat.
El centre, mitjançant la votació del claustre i l’aprovació del consell escolar, podrà establir fórmules organitzatives pròpies de la jornada que afavorisquen l’atenció de qualitat. La Conselleria ha de garantir l’autonomia pedagògica i organitzativa necessària per aplicar aquesta flexibilitat, superant la remissió genèrica a la normativa vigent que actualment limita el funcionament ordinari dels centres.
Vint-i-dosé. Servicis complementaris de menjador i transport
Personal d’atenció educativa (PAE): És urgent establir ràtios específiques de personal per al servei de menjador. No és suficient comptar personal; cal garantir monitors amb formació específica en atenció a la diversitat i tipologia d’alumnat.
Igualtat: Garantir que el transport adaptat es preste en condicions d’igualtat en tots els centres sostinguts amb fons públics, eliminant les diferències actuals que perjudiquen la qualitat del servei.
Resolució de __ de ____ de 2026, de la Direcció General d’Innovació i Inclusió Educativa, per la qual es dicten les instruccions per a l’organització de l’atenció educativa domiciliària i hospitalària.
Propostes de millora general:
Es planteja una millora en les condicions laborals mitjançant
L’estabilitat contractual, garantint el dret a finalitzar el contracte a 31 d’agost per al professorat que cobreix el curs complet o un període mínim de 150 dies i sostenibilitat econòmica, habilitant la possibilitat d’unir dues atencions domiciliàries com a garantia d’un salari més digne i ajustat a la dedicació.
Propostes de millora en relació amb l’articulat:
Títol II: Atenció educativa domiciliària
Capítol I: Procediment
Article segon (Àmbit d’aplicació): Reduir el període mínim de convalescència necessari per accedir al servei dels dos mesos actuals a 30 dies, i habilitar excepcions degudament motivades mitjançant informe mèdic.
Article tercer (Persones destinatàries): Desenvolupar de manera explícita la modalitat d’atenció híbrida o telemàtica com a complement a la presencial. Així mateix, flexibilitzar els criteris d’accés per a alumnat amb malalties cròniques o salut mental que requerisquen resposta immediata, i prioritzar la continuïtat del mateix docent quan la situació s’allargue més d’un any.
Article quart (Sol·licituds): Garantir la tramitació àgil de les sol·licituds en qualsevol moment del curs davant de malalties sobrevingudes.
Article cinqué (Procediment general): Establir un termini màxim de 10 dies hàbils per a la resolució administrativa. Es proposa simplificar la documentació eliminant duplicitats, automatitzar els tràmits mitjançant ITACA, garantir la cobertura immediata del professorat i ampliar la reincorporació progressiva. Per tant, substituir la documentació quinzenal per un informe mensual normalitzat i un informe final.
Article sisé (Salut mental): Flexibilitzar els requisits d’accés i simplificar la complexitat documental, establint una pròrroga automàtica mentre existisca informe clínic favorable.
Article nové (Causes de denegació): Revisar les causes de denegació per garantir que, en tot cas, prevalga el dret de l’alumnat a rebre atenció educativa.
Capítol II: Professorat d’atenció domiciliària
Article onzé (Especialitats): Incorporar les especialitats d’Audició i Llenguatge (AL) quan les necessitats ho justifiquen i vincular la designació del professorat a les necessitats educatives, cobrint vacants i substitucions en un termini màxim de 5 dies lectius.
Article dotzé (Coordinació): Reconèixer temps específic dins de l’horari laboral, ampliant a un mínim de 2 hores setmanals la coordinació amb famílies i serveis, habilitant la realització telemàtica d’aquestes reunions i reduint la càrrega documental associada.
Article tretzé (Horari): Incrementar hores d’atenció directa i de coordinació, fifxant un límit de domicilis, desplaçaments i expedients per docent; permetre l’acompanyament en primeres visites; i considerar el temps de desplaçament com a temps efectiu de treball, abonant les corresponents indemnitzacions.
Article setzé (Espais i recursos): Crear un protocol permanent de col·laboració entre Educació i Sanitat per garantir el manteniment dels equips. Introduir el concepte d’accessibilitat universal i ergonomia (il·luminació, acústica i mobiliari flexible) per garantir un entorn educatiu adaptat.
Capítol III: Personal docent de les Unitats Pedagògiques Hospitalàries (UPH)
Article denové (Perfil professional): Incorporar l’avaluació de riscos, un protocol d’actuació davant agressions i la facultat de suspendre el servei en situacions de risc greu.
Article vinté (Especialitats UPH): Prioritzar la formació i l’experiència específica en la provisió de llocs. Garantir l’estabilitat de les plantilles mitjançant l’especificació d’un catàleg de llocs i la dotació de docents de reforç. Incorporar la figura del mestre o mestra d’Audició i Llenguatge als equips de les UPH.
Article vint-i-uné (Horari): Reconèixer el temps de coordinació amb famílies i personal sanitari. Adaptar la jornada a criteris de jornada contínua, garantint formació inicial i permanent en atenció domiciliària, salut mental, primers auxilis i prevenció de riscos.
Article vint-i-tresé (Pla d’activitats): Incorporar un sistema d’avaluació del servei amb indicadors objectius per a la millora contínua, especificant clarament quin organisme és el responsable de les revisions mèdiques del professorat, evitant la duplicitat o absència de responsabilitat entre les entitats implicades.
El dia 16 de juliol ens han convocat en Mesa Sectorial d’Educació per tractar:
- Resolució de __ de _____ de 2026, del secretari autonòmic d’Educació, per la qual es dicten instruccions per a l’organització i el funcionament de les unitats específiques situades en centres docents ordinaris sostinguts amb fons públics per al curs 2026-2027.
- Resolució de __ de ____ de 2026, del secretari autonòmic d’Educació, per la qual es dicten instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres d’Educació Especial sostinguts amb fons públics per al curs 2026-2027.
- Resolució de __ de ____ de 2026, de la Direcció General d’Innovació i Inclusió Educativa, per la qual es dicten les instruccions per a l’organització de l’atenció educativa domiciliària i hospitalària.
- Torn obert de paraula.
Si voleu fer-nos arribar diferents aportacions, podeu enviar-les al correu ensenyamentpublic@ugtserveispublicspv.org o per WhatsApp difusió 685128990 o per la resta de les nostres xarxes socials. Moltes gràcies.
DOCUMENTACIÓ
Resolució de __ de _____ de 2026, del secretari autonòmic d’Educació, per la qual es dicten instruccions per a l’organització i el funcionament de les unitats específiques situades en centres docents ordinaris sostinguts amb fons públics per al curs 2026-2027.
Resolució de __ de ____ de 2026, del secretari autonòmic d’Educació, per la qual es dicten instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres d’Educació Especial sostinguts amb fons públics per al curs 2026-2027.
Resolució de __ de ____ de 2026, de la Direcció General d’Innovació i Inclusió Educativa, per la qual es dicten les instruccions per a l’organització de l’atenció educativa domiciliària i hospitalària.
