Reivindicacions d’UGT-Ensenyament: per un model pedagògic amb recursos i respecte laboral.
DE MANERA GENERAL:
No hi pot haver reforma educativa sense abordar prèviament les necessitats laborals i de salut del personal docent.
A. Condicions laborals i salarials
- Reducció horària real: mínim de dues hores lectives menys per a les tutories de Primària. Sense temps de gestió, l’atenció individualitzada i l’educació emocional són inviables.
- Negociació salarial efectiva: qualsevol increment de funcions ha d’anar lligat a una actualització retributiva i al reconeixement digne de la carrera professional i dels càrrecs.
- Baixada de ràtios: mesura estructural imprescindible per millorar la qualitat educativa.
B. Conciliació i salut en el context actual
Cal actualitzar el marc de permisos i llicències per adaptar-lo a la realitat del segle XXI:
- Protocols i recursos específics per a la protecció de la salut mental davant el creixent desgast professional.
- Permisos que garantisquen una conciliació familiar efectiva i una vida personal digna.
C. Estabilitat normativa
UGT insisteix que cal posar fi a la improvisació legislativa. L’educació necessita marcs estables que permeten planificar, innovar i avaluar amb rigor.
Conclusió
Abans d’imposar noves reformes curriculars, cal regular adequadament les plantilles, reduir la càrrega lectiva i millorar les condicions salarials.
Una educació de qualitat comença per respectar, escoltar i dignificar el professorat que sosté el sistema educatiu dia rere dia.
ESMENES RELACIONADES AMB LA NORMA.
UGT-Ensenyament denuncia que l’actual proposta de la Conselleria d’Educació no sols compromet la qualitat pedagògica del sistema, sinó que també ignora de manera reiterada les condicions laborals del professorat. Cap reforma educativa pot prosperar si es construeix d’esquena a qui la fa possible cada dia a les aules.
Contra la inestabilitat normativa
UGT-Ensenyament rebutja la dinàmica de canvis legislatius continus que impedeixen consolidar els projectes educatius dels centres. Modificar un decret aprovat el 2022, quan encara es trobava en fase d’implantació i ajustament, genera una sobrecàrrega organitzativa i una fatiga professional inassumible per a equips directius i docents.
La successió de modificacions normatives, junt amb les actualitzacions constants d’aplicatius de gestió com ITACA, provoca inseguretat jurídica, increment de la burocràcia i una desviació de temps i recursos que haurien d’estar destinats a la tasca pedagògica.
El sistema educatiu necessita estabilitat, planificació a mitjà termini i coherència normativa. Sense aquestes garanties, és impossible desenvolupar una pràctica docent rigorosa i serena. El professorat està saturat de canvis improvisats, novetats successives i excés de càrrega administrativa.
1. La pèrdua d’innovació: eliminació dels Projectes Interdisciplinaris
La supressió dels Projectes Interdisciplinaris constitueix un error estratègic. Aquest espai era fonamental per al treball competencial i per a l’aplicació de metodologies actives orientades a la resolució de situacions reals.
Aquest model:
- Afavoria la inclusió, permetent que cada alumne aportara els seus talents més enllà de la memorització mecànica.
- Impulsava la innovació educativa, connectant aprenentatges amb contextos significatius.
La seua eliminació es percep com una decisió política i no pedagògica, que suposa un retrocés en la modernització del sistema educatiu.
2. La gran contradicció: més funcions, zero recursos
El nou decret incrementa les tasques de tutoria, avaluació i gestió burocràtica sense cap reforç de plantilles, reducció horària ni compensació econòmica.
No es pot exigir un model pedagògic d’alta exigència amb una inversió mínima. Cada nova responsabilitat ha d’anar acompanyada de recursos reals, temps efectiu i reconeixement professional.
3. Rebuig a la Llei 1/2024
UGT-Ensenyament reitera el seu rebuig frontal a aquesta norma, que considera perjudicial per a la cohesió social i el sistema educatiu valencià. Lluny d’aportar llibertat, la llei:
- Pot afavorir la segregació de l’alumnat.
- Genera conflictes innecessaris en el model lingüístic.
- Debilita la normalització del valencià com a llengua pròpia i de cohesió.
El sindicat exigeix la seua retirada i la recuperació d’un model lingüístic estable, inclusiu i respectuós amb el patrimoni cultural.
4. Defensa d’una escola pública i laica
UGT-Ensenyament reafirma el seu posicionament a favor d’una escola pública i laica. L’educació ha de garantir el principi d’igualtat i no pot estar condicionada per criteris confessionals dins del currículum acadèmic.
Exigències irrenunciables
No hi pot haver reforma educativa sense abordar prèviament les necessitats laborals i de salut del personal docent.
A. Condicions laborals i salarials
- Reducció horària real: mínim de dues hores lectives menys per a les tutories de Primària. Sense temps de gestió, l’atenció individualitzada i l’educació emocional són inviables.
- Negociació salarial efectiva: qualsevol increment de funcions ha d’anar lligat a una actualització retributiva i al reconeixement digne de la carrera professional i dels càrrecs.
- Baixada de ràtios: mesura estructural imprescindible per millorar la qualitat educativa.
- Ampliació de plantilles.
B. Conciliació i salut en el context actual
Cal actualitzar el marc de permisos i llicències per adaptar-lo a la realitat del segle XXI:
- Protocols i recursos específics per a la protecció de la salut mental davant el creixent desgast professional.
- Permisos que garantisquen una conciliació familiar efectiva i una vida personal digna.
C. Estabilitat normativa
UGT insisteix que cal posar fi a la improvisació legislativa. L’educació necessita marcs estables que permeten planificar, innovar i avaluar amb rigor.
Conclusió
Abans d’imposar noves reformes curriculars, cal regular adequadament les plantilles, reduir la càrrega lectiva i millorar les condicions salarials.
Una educació de qualitat comença per respectar, escoltar i dignificar el professorat que sosté el sistema educatiu dia rere dia.
