Plantegem quatre línies o blocs generals de treball sobre el decret:
1- Sobre el nom del decret: Defensa de la reincorporació del concepte “igualtat” al nom del decret.
- Referències a les qüestions d’igualtat també a l’articulat. Ha de ser un element central en la construcció de la convivència als centres educatius.
- Referències a la protecció contra la discriminació per raó de gènere, identitat de gènere, i normativa LGTBIQ+ ha d’estar a l’articulat també.
- En cas de no canviar el nom, si la voluntat real és la de que es considere la convivència com un paraigües que inclou la igualtat, s’ha de demostrar la voluntat incloent un apartat específic, clar i contundent a l’articulat de treball en la defensa i promoció de la igualtat.
Sobre el preàmbul: Tot i que el preàmbul del Projecte de decret és extens i normativament ben estructurat, no desenvolupa suficientment els conceptes clau que haurien d’inspirar tot el text legal: convivència positiva, enfocament proactiu, justícia restaurativa i cultura de pau. Aquestes idees apareixen, però de forma implícita o fragmentària, i sense un marc conceptual clar. A més, manca una vinculació explícita amb les recomanacions d’organismes internacionals com la UNESCO o el Consell d’Europa. Un decret amb vocació transformadora i acorde als nostres temps hauria de fixar aquestes bases des del seu inici.
Motivacions pedagògiques i educatives: hi ha un clar retrocés i manca de referències, motivacions i arguments d’aquest tipus. Reclamem que es desenvolupen enriquint el decret.
Afegir una referència als marcs de drets internacionals. “Aquest decret s’inspira en la Convenció dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides, la Recomanació CM/Rec(2010)7 del Consell d’Europa sobre educació i convivència i les directrius de la UNESCO sobre cultura de pau i prevenció de la violència.”
2- Manteniment de l’Observatori de la Igualtat i la Convivència, ampliant la presència de les organitzacions sindicals al mateix. L’esmentat Observatori és un element fonamental de diagnòstic i participació, que facilita una visió sistèmica de la convivència al món educatiu. La seua eliminació no aporta cap millora al respecte, i els òrgans ja existents com els consells escolars o la inspecció no tenen exactament les mateixes funcions ni dinàmica. Per tant, reclamem la seua reincorporació a l’articulat del decret, i l’ampliació de la participació de les organitzacions sindicals al mateix.
A la resposta de la Direcció General de que s’inclouen les funcions en les disposicions adicionals, proposem que s’incloga un apartat específic per tindre la possibilitat de crear un òrgan autonòmic que coordine i desenvolupe eixes funcions. No forçaria la seua creació no operativa perquè la pròpia disposició adicional diu que la Conselleria “podrà” desenvolupar eixes funcions, però no força a una intervenció específica immediata.
3- Recuperació d’elements de prevenció de les conductes contràries a la convivència i de millora preventiva de la convivència. En aquest sentit, calen eines igualmente desenvolupades i treballades seriosament, al igual que les disciplinàries, per bastir pràctiques i aproximació preventiva als problemes de convivència. De la mateixa manera, cal personal dedicat, per la qual cosa considerem que ha d’haver dues figures als centres, vinculades a la coordinació i la convivència.
Definir el plantejament proactiu. “Plantejament proactiu és aquell enfocament educatiu que anticipa i preveu els conflictes a través de la promoció de les competències socials, emocionals i cíviques, la participació corresponsable de l’alumnat i la creació d’un clima escolar positiu i inclusiu.”
Incloure una definició explícita de convivència positiva. “La convivència positiva és el conjunt de relacions, actituds i estratègies pedagògiques que promouen el respecte mutu, la inclusió, el benestar emocional i la participació activa de tots els membres de la comunitat educativa, a través de l’educació emocional, la resolució pacífica de conflictes i el desenvolupament de vincles cooperatius.”
Construir un aparell d’eines més consistent per la implicació i participació de l’alumnat en la construcció col·lectiva de la convivència.
4- Recuperació d’elements relacionats amb pràctiques restauratives. Cal desenvolupar una consistència d’eines equivalents a les disciplinàries per resoldre i corregir els problemes relacionats amb convivència. Introduïr el concepte de cultura de pau com a marc de referència transversal. “La cultura de pau es concep com el conjunt de valors, actituds i comportaments que rebutgen la violència, promouen el diàleg, la solidaritat i la resolució pacífica dels conflictes, i que constitueixen la base d’un model educatiu orientat a la convivència democràtica.”
En cas d’haver voluntat constructiva d’incloure les nostres aportacions, com s’ha manifestat en mesa per la Direcció General, enviarem un conjunt d’esmenes específiques a l’articulat per desenvolupar les nostres propostes en el sentit que hem manifestat. Considerem fonamental tindre un ventall d’eines per la prevenció, la restauració i la construcció de convivència positiva, que permeta evitar les situacions de trencament de la convivència i per tant d’aplicació d’eines correctores més contundents. La disposició d’eines correctores i disciplinàries d’aplicació clara per quan és inevitable o necessari, i la reafirmació de l’autoritat del professorat, ens semblen elements positius del decret que havíem reclamat des de fa temps.
DOCUMENTACIÓ.
