1.RESOLUCIÓ de xx de xxxx de 2025, del secretari autonòmic d’Educació, per la qual es dicten instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres d’Educació Especial sostinguts amb fons públics per al curs 2025-2026.
Els centres d’educació especial afronten actualment una realitat complexa, marcada per l’increment de la
diversitat i la gravetat de les necessitats educatives de l’alumnat. Aquesta situació requereix una resposta institucional urgent per garantir la qualitat educativa, la seguretat i el benestar tant de l’alumnat com del personal educatiu. Des del nostre sindicat, recollim les inquietuds del professorat i exposem a continuació les principals problemàtiques detectades, així com les propostes de millora per tal que siguen ateses amb celeritat per part de l’Administració.
De manera general considerem imprescindible la negociació de les instruccions a l’inici del tercer trimestre i que es distingiren les novetats als esborranys.
Condicions laborals i de seguretat del personal: Reclamem que el personal docent que treballa en centres d’educació especial reba un complement de perillositat, atesa la presència d’alumnat amb trastorns greus de conducta o problemes de salut mental que posen en risc la integritat física del professorat i de la resta d’alumnes. A més l’ampliació de la repetició de tres cursos de les persones interines que vulguen repetir en el mateix centre, sí es reuneixen les condicions de la plaça en les adjudicacions, per afavorir la continuïtat pedagògica tan necessària en aquests entorns. A més, de l’establiment de programes de suport psicosocial i prevenció del desgast professional per a tot el personal educatiu que atén alumnat amb necessitats educatives especials.
Propostes pedagògiques i d’organització: Caldria donar claredat al tema de l’edat per evitar errades en la interpretació. A més, considerem imprescindible l’ampliació de l’escolarització fins als 24 anys, sempre que vinga acompanyada de tallers, espais d’estada i itineraris de continuïtat educativa i ocupacional. Per als centres és molt important aquesta dotació. L’alumnat que acaba l’escolarització, es queda moltes vegades desubicat perquè no hi ha continuïtat, ja que no hi ha espai en residències, centres de dia i centres ocupacionals. Per tant, considerem que cal una resposta des dels centres d’educació especial i un augment de l’escolarització als 24 anys, de manera voluntària.
Reclamem una reducció de ràtios màximes per aula, adaptades a la tipologia d’alumnat i a cada etapa educativa, per garantir una atenció realment individualitzada.
Formació professional en centres d’educació especial: Els docents de Formació Professional que imparteixen el Programa de Formació per a la Transició a la Vida Adulta (PFTVA) necessiten una persona de suport a totes les classes, atesa la seua manca de formació específica en educació especial. A més, és important una regulació més clara de les funcions dels mestres de taller de FP per evitar situacions complicades. A més, reclamem que els mestres de taller amb titulació universitària haurien d’estar inclosos en el grup A1 amb la retribució corresponent.
Els mestres de Música i Educació Física: Sovint atenen alumnat molt divers en edat i necessitats, sense formació específica ni suport adequat. Aquesta situació pot posar en risc la seua seguretat i la dels alumnes, genera estrés professional i dificulta una intervenció pedagògica efectiva. Cal formació especialitzada, suport a l’aula i reorganització dels grups per garantir seguretat i qualitat educativa.
Accés als Programes Formatius de Qualificació Bàsica (PFQB): Caldria revisar l’accés d’alumnat amb trastorns de conducta o de personalitat als PFQB, ja que aquests casos haurien d’estar atesos per recursos específics de salut mental. Mentre no canvie la normativa superior, sol·licitem que siga obligatori un informe sociopsicopedagògic col·legiat, elaborat amb participació de l’orientadora del CEE, per valorar la idoneïtat de l’accés.
Elaboració de material: Seria més productiu que l’elaboració de recursos materials els assumirà l’administració i que aquests foren d’ús públic per part dels centres que ho sol·liciten i que no recaiga en els centres d’educació especial que ja tenen una gran sobrecàrrega de treball.
Horaris especials: Els horaris especials només es prorrogaran un curs i no hi ha garanties de continuïtat en el futur. Aquesta incertesa pot afectar negativament l’organització dels centres i l’atenció a l’alumnat. Cal una regulació clara i estable per garantir una educació de qualitat. L’administració està estudiant una regulació de cara al curs següent.
Formació docent específica per als professionals.
Millores retributives: Cal una revisió dels complements que reconega la sobrecàrrega de treball, quant a les funcions de coordinació, tutorització i figures anàlogues.
NOVETATS DE L’ADMINISTRACIÓ.
Tots els centres d’educació especial tenen infermera escolar, però cal que siga una persona dintre del centre.
Nou centre d’educació especial a Sogorb.
S’ha incorporat una dotació extra per als centres de recursos. Tenien un PT i AL. Ara poden optar a una altra figura segons les necessitats.
2. RESOLUCIÓ de xx de xxxx de 2025, del secretari autonòmic d’Educació, per la qual es dicten instruccions per a l’organització i el funcionament de les unitats específiques ubicades en centres docents ordinaris sostinguts amb fons públics per al curs 2025-2026.
Catalogació clara de les places: En primer lloc, és imprescindible que les places vinculades a les aules UECO estiguen devedament catalogades com a tals en les adjudicacions i en la plantilla orgànica. Aquesta catalogació és necessària per a garantir la transparència, tant per al professorat que vol optar-hi com per als equips directius que han d’organitzar els recursos humans del centre. Seria útil disposar d’un registre de les substitucions relacionades amb aquestes places durant els últims cursos per detectar inestabilitat o necessitats no cobertes.
Assignació ordenada i regulada: Cal establir una ròtula clara o protocol d’assignació interna dins del centre en cas d’haver-hi més d’un perfil susceptible d’atendre l’aula UECO (per exemple, dos PT o AL).. Aquesta regulació hauria d’evitar conflictes interns i garantir que l’assignació es faça amb criteris objectius i consensuats, i no de manera arbitrària.
Tractament específic en el concurs de trasllats. Les places vinculades a aules UECO haurien de ser considerades com a llocs d’especial dificultat a efectes del concurs de trasllats. Això permetria reconéixer l’esforç i la complexitat que implica atendre alumnat amb necessitats educatives molt greus i amb gran càrrega emocional i pedagògica.
Situació del personal actualment adjudicat: És necessari aclarir com s’han adjudicat actualment aquestes places i amb quins criteris. Demanem que es garantisca que les persones que ja ocupen places UECO tinguen prioritat o reconeixement en futurs processos, especialment si s’ha produït un compromís del centre o un treball continuat.
Finançament del servei de menjador: Els centres que disposen d’unitats específiques UECO assumeixen una càrrega econòmica superior en el servei de menjador escolar, atés que la ràtio màxima per monitor/a d’educació especial és de 7 alumnes, enfront dels 40 que es permeten en el menjador ordinari. No obstant això, l’ajuda econòmica atorgada per la Conselleria no contempla aquest sobrecost, ja que es calcula d’acord amb la mitjana de comensals, sense tenir en compte les necessitats específiques de l’alumnat amb NEE greu. Per tant, caldria revisar el mòdul econòmic del menjador escolar per incloure la presència d’alumnat amb necessitats educatives especials greus, contemplant el sobrecost que comporta el personal de monitoratge. Es proposa establir una dotació econòmica específica i complementària per als centres amb UECO que reflectisca adequadament la realitat d’aquesta atenció especialitzada.
Recursos en activitats de centre: En activitats com Carnestoltes, Nadal i similars, l’alumnat de la UECO s’integra amb el grup ordinari de referència. Tot i això, no es preveuen recursos addicionals que garantisquen la seua participació en condicions adequades. Caldria incorporar criteris per a planificar els recursos per a activitats complementàries i extraescolars que contemplen la participació activa de l’alumnat de la UECO. Aquesta planificació hauria d’estar reflectida dins la PGA del centre, amb un suport específic en hores i en personal dedicat.
Marcar horaris clars dintre de l’aula de referència i dotació de personal per fer-ho realitat i en condiciones òptimes.
Reducció de ràtios i inclusió real: Proposem una reducció específica de la ràtio màxima a les aules UECO (4-5 alumnes segons perfil). A més, proposem que el còmput de la reducció de ràtios tinga en compte també l’alumnat procedent de les UECO quan s’integra a l’aula ordinària, ja que suposa una càrrega extra per al docent i requereix una atenció personalitzada que afecta el conjunt de la classe.
Dificultats en l’escolarització de l’alumnat amb NEE greu: Alguns alumnes que requeririen una escolarització en UECO no poden accedir-hi a causa de requisits cada vegada més restrictius. Paral·lelament, les aules ordinàries estan saturades, amb alumnat amb múltiples necessitats i sense recursos suficients.És important flexibilitzar els criteris d’accés a les UECO, especialment en l’etapa d’Infantil, on la detecció precoç i una estructura adequada són fonamentals. Cal establir mecanismes de revisió col·legiada amb participació del centre educatiu abans de tancar la valoració diagnòstica, per garantir una millor comprensió de l’alumnat i del seu context. A més, dotar de personal suficient i segons les necessitats a les aules ordinàries amb alumnat amb NEE greu que no pot accedir a la UECO per limitacions normatives.
Situació dels centres d’Infantil afectats per supressions: En aules ordinàries d’Infantil on hi ha alumnat amb NEE, sovint no es pot oferir una atenció adequada per manca d’espais, recursos i personal. La supressió de grups comporta, a més, la pèrdua de suports educatius estructurals essencials.En casos amb alumnat amb NEE greu en etapes d’Infantil, cal evitar la supressió d’unitats, considerant com a criteri la necessitat de mantenir una ràtio baixa i recursos humans suficients. A més, cal consolidar les places de suport d’Infantil com a estructurals, especialment en centres amb alumnat amb NEE, independentment del nombre de grups.
Valoració externa en la col·legiació: Les decisions sobre el tipus d’escolarització (ordinària o específica) sovint es prenen basant-se només en informes escrits, per personal extern que no coneix directament l’alumnat.Cal assegurar la participació, en la presa de decisions de professionals de l’entorn proper de l’alumnat. Es proposa també la revisió de les valoracions diagnòstiques en períodes clau del curs, amb possibilitat d’adaptar les propostes d’escolarització abans de l’inici del nou curs acadèmic.
Formació del professorat relacionada. La formació del personal docent i no docent que treballa en les aules UECO no està garantida de manera estructurada ni contínua, fet que provoca desigualtats en l’atenció educativa i manca de recursos pràctics per afrontar situacions complexes. El professorat de nova incorporació no rep cap formació inicial específica, i les formacions voluntàries que ofereix el CEFIRE sovint són insuficients o massa genèriques. Per millorar aquesta situació, es proposa establir un pla de formació obligatori i anual per a tot el personal implicat, dissenyar itineraris formatius específics per al personal nouvingut, integrar la formació dins del Pla Anual del centre, fomentar espais d’intercanvi de bones pràctiques entre centres amb UECO, i assegurar formació específica en àmbits com el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA), gestió de la conducta, treball amb famílies i ús de recursos especialitzats.
Reforçar les hores de coordinació docent, amb temps establert dins de l’horari lectiu i compensació econòmica.
Proporcionar materials accessibles per a famílies: guies visuals, lectures fàcils, traduccions i suport cultural. Formació de pares i mares.
ESMENES CONCRETES.
- Pàgina 5: «L’alumnat susceptible de rebre suport en una unitat específica […] ha de complir els requisits següents […] presenta necessitats educatives especials derivades d’un trastorn de l’espectre de l’autisme (TEA) moderat o greu, o una discapacitat intel·lectual greu o profunda.» Caldria afegir: “o altres condicions que requerisquen suports intensius i especialitzats, valorades per l’equip sociopsicopedagògic.” Aquesta forma evitaria exclusions i garantir flexibilitat en l’atenció a l’alumnat amb necessitats complexes però no contemplades explícitament.
- Pàgina 7: «Amb caràcter general, la direcció del centre no podrà autoritzar l’alumnat a absentar-se del centre dins de l’horari lectiu per a rebre suports externs […]» Caldria afegir al final: “excepte quan aquests suports siguen imprescindibles per al seu benestar físic o emocional, i la seua absència quede degudament justificada i coordinada amb l’equip educatiu,” ja que hi ha casos en què l’atenció terapèutica externa és essencial i no pot realitzar-se fora de l’horari lectiu.
- Pàgina 10: «El personal per a les unitats específiques ve determinat en la normativa vigent en matèria de plantilles de personal.» Important cal afegir que “Es garantirà que aquestes unitats disposen, com a mínim, d’un professional de Pedagogia Terapèutica i d’un d’Audició i Llenguatge a jornada completa per unitat específica,” ja que asseguraria la qualitat i continuïtat de l’atenció a l’alumnat, cal garantir una dotació mínima de personal.
- Pàgina 11: «Els centres docents podran organitzar reunions de coordinació i intercanvi d’experiències i bones pràctiques amb altres centres […]»
- És canviari “podran” per “hauran de promoure de manera periòdica, almenys una vegada per trimestre”. És important que aquestes trobades són fonamentals per compartir experiències, generar millores i crear xarxa entre professionals.
- Pàgina 12: «La Inspecció Educativa […] ha de supervisar i avaluar el funcionament de les unitats específiques […] i fer propostes de millora.» S’afegiria qu “Aquestes propostes hauran de ser traslladades també als equips docents i valorades conjuntament, assegurant la participació dels professionals implicats, “ja que es fomenta una supervisió col·laborativa i respectuosa amb l’expertesa del personal docent i evitar una avaluació unidireccional.
- Pàgina 13: «Les ràtios d’alumnes en les unitats específiques […] s’aplicaran d’acord amb les Instruccions de la Secretaria Autonòmica d’Educació […]»
- Caldria afegir: “i no podran superar en cap cas els 5 alumnes per unitat, per garantir l’atenció personalitzada i la qualitat educativa.” Ja que es preserva la intensitat i especialització del suport, és imprescindible limitar el nombre d’alumnes per professional.
RESOLUCIÓ de ____ de juliol de 2025, de la directora general d’Innovació i Inclusió Educativa, per la qual es dicten instruccions per a l’organització de l’atenció educativa domiciliària i hospitalària.
Després d’analitzar la normativa constatem que es tracta d’una normativa de caràcter continuista. Si bé l’estructura és ara més clara, es manté una important sobrecàrrega burocràtica. La gran quantitat d’informes, memòries, plans i justificacions exigides redueix notablement el temps de preparació docent i afecta negativament la motivació del professorat, que percep que qualsevol activitat que vol dur a terme ha de ser registrada de forma excessivament detallada. Per això, considerem imprescindible revisar i reduir la càrrega documental, avaluant quin tipus de documentació és realment necessària.
A més, proposem tindre en compte els següents aspectes:
- La durada d’aquestes places hauria d’estendre’s fins al 31 d’agost, i no finalitzar el 30 de juny, atés que es tracta de vacants.
- Catalogar les places d’atenció domiciliària i hospitalària com a llocs d’especial dificultat, amb reconeixement retributiu i puntuació específica en oposicions, concurs de trasllats o altres processos.
- Prioritzar la continuïtat del mateix docent quan la situació de l’alumnat s’allargue més d’un any.
- Poder unir dues atencions domiciliàries, si ho poden quadrar.
- Adaptar el còmput horari, i revisar les hores de coordinació segons la realitat del cas i flexibilitzar-les.
- Revisar els criteris de denegació per a evitar situacions discriminatòries, especialment en salut mental o trastorns del neurodesenvolupament.
- Elaborar i compartir guies pràctiques per al personal nouvingut en atenció domiciliària o hospitalària.
- El termini de presentació de sol·licituds i documentació serà des de l’inici del curs escolar fins als dos mesos anteriors a la data de finalització del curs escolar d’acord amb la resolució que estableix el període lectiu de cada curs escolar. Des d’UGT considerem que aquest límit temporal hauria de ser revisat.
- En relació amb el termini màxim de deu dies per a l’aportació de documentació, proposem flexibilitzar-lo, ja que poden donar-se situacions imprevistes que impedeixen complir-lo.
- En cas de continuïtat de l’atenció educativa domiciliària per al curs següent, no hauria de ser necessari fer una nova sol·licitud, sinó simplement comunicar-ho de manera automàtica a l’administració.
- El període per presentar sol·licituds i documents abasta des de l’inici del curs fins dos mesos abans de la seua finalització. Considerem que aquest termini s’hauria d’escurçar per tal de garantir la continuïtat del servei fins al final del curs.
- Cal incorporar la figura del mestre o mestra d’Audició i Llenguatge dins dels equips que presten aquest tipus d’atenció.
- També s’hauria de permetre flexibilitat en la forma d’impartir les classes, combinant modalitats presencials i en línia.
- Caldria annexar models orientatius dels diferents tipus d’informes que es poden requerir.
- Es proposa la creació de reunions o jornades de convivència presencial o en línia amb el personal docent assignat a aquestes places per tal de compartir experiències, detectar dificultats i recollir propostes de millora des de la pràctica directa.
Dates de l’alumnat que han requerit l’atenció educativa hospitalària en hospital i en casa.
· 5457 públics
· 1055 concertats
· 355 privats
· 7019 alumnats en hospitals
· 265 alumnes en casa
· La majoria educació infantil i primària.
DOCUMENTACIÓ.
1. RESOLUCIÓ de xx de xxxx de 2025, del secretari autonòmic d’Educació, per la qual es dicten instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres d’Educació Especial sostinguts amb fons públics per al curs 2025-2026.
2. RESOLUCIÓ de xx de xxxx de 2025, del secretari autonòmic d’Educació, per la qual es dicten instruccions per a l’organització i el funcionament de les unitats específiques ubicades en centres docents ordinaris sostinguts amb fons públics per al curs 2025-2026.
3. RESOLUCIÓ xx de juliol de 2025, de la directora general d’Innovació i Inclusió Educativa, per la qual es dicten instruccions per a l’organització de l’atenció educativa domiciliària i hospitalària.
DOCUMENTACIÓN
1. RESOLUCIÓN de xx de xxxx de 2025 del secretario autonómico de Educación, por la cual se dictan instrucciones para la organización y el funcionamiento de los centros de Educación Especial sostenidos con fondos públicos para el curso 2025-2026.
2. RESOLUCIÓN de xx de xxxx de 2025 del secretario autonómico de Educación, por la cual se dictan instrucciones para la organización y el funcionamiento de las unidades específicas ubicadas en centros docentes ordinarios sostenidos con fondos públicos para el curso 2025-2026.
3. RESOLUCIÓN xx de xxxx de 2025, de la directora general de Innovación e Inclusión Educativa, por la cual se dictan instrucciones para la organización de la atención educativa domiciliaria y hospitalaria.
