UGT INFORMA: ASSEMBLEA MODIFICACIÓ RD 276/2007, REGLAMENT D’INGRÉS A LA FUNCIÓ PÚBLICA DOCENT. DOCUMENTACIÓ.
{source}
<iframe width=”560″ height=”315″ src=”https://www.youtube.com/embed/3sneZb8HOzw” title=”YouTube video player” frameborder=”0″ allow=”accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture” allowfullscreen></iframe>
{/source}
CONCLUSIONS DE L’ASSEMBLEA DE PROFESSORAT SOBRE LA MODIFICACIÓ DE REIAL DECRET D’INGRÉS I ACCÉS A LA FUNCIÓ PÚBLICA DOCENT (22/12/2021) I POSTERIORS NOVETATS (31/12/2021).
INTRODUCCIÓ. Iniciarem un segon procés d’estabilització del professorat interí que té com a cobertura, per a atorgar seguretat jurídica i legal a aquest procés, el Reial decret llei 14/2021, de 8 dejuliol, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública (injustament denominat el Decret d’Iceta, pel Ministre d’Administració pública i territorial que el va propiciar). Aquest RDLlei té com a base l’Acord signat per UGT, CCOO i CSIF signat tres dies abans, el dilluns 5 de juliol de 2021, i serà millorat, després de la seua convalidació, mitjançant la tramitació del projecte de llei demesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, que s’ha aprovat en les Corts Generals (Congrés dels Diputats i Senat), que s’ha publicat en el BOE el 29 de desembre de 2021 coma Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública i que ha entrat en vigor el 30 de desembre de 2021. (…)
DOCUMENTACIÓ COMPLETA:
CONCLUSIONS DE L’ASSEMBLEA DE PROFESSORAT SOBRE LA MODIFICACIÓ DEL REIAL DECRET D’INGRÉS I ACCÉS A LA FUNCIÓ PÚBLICA DOCENT (22/12/2021) I POSTERIORS NOVETATS (31/12/2021).
ALGUNES TAULES I GRÀFICS:
UGT ENSENYAMENT PV us desitja a tots i totes un feliç 2022. I per a acabar bé l’any, sent reivindicatius, davant les modificacions que el Reial decret d’ingrés i accés a la funció pública docent tindrà per a incorporar al mateix els procediments selectius d’estabilització i consolidació del professorat interí, s’ha obert de nou el tràmit de consulta pública perquè puguem formular al·legacions al mateix i millorar els nous procediments, a través d’aquesta adreça electrònica: https://bit.ly/3ek9umt
Des d’UGT ENSENYAMENT PV us animem que les formuleu, exigint la modificació del barem de mèrits perquè s’amplie el període computable d’experiència docent (que s’establisca sense límit de temps) o el període de les oposicions computables (totes i no sols a partir de 2012), i altres reivindicacions que considereu justes. Tenim de termini fins al pròxim 21 de gener de 2022. Feliç i pròsper 2022.
CONCLUSIONS. Quines conclusions obtenim en aquest moment d’aquest nou procés d’estabilització que s’ha iniciat? Des d’UGT Ensenyament PV considerem el següent:
En primer lloc destacar que estem davant un procés extraordinari d’estabilització de places, vacants estructurals, que han de deixar de ser ocupades, curs rere curs i de manera precària per funcionaris i funcionàries docents interins que, una vegada finalitzat el curs escolar corresponent com a màxim, cessen en el seu lloc de treball, finalitza el seu nomenament i es van a la desocupació. I en l’època de retallades educatives, com es recordarà, se cessava abans, a data 30 de juny s’anaven els treballadors i treballadores de l’ensenyament al carrer. Tots i totes a l’atur, a esperar a obtindre de nou una vacant o una substitució al curs següent, que podria ser al setembre, octubre, novembre, desembre…
Per tant és una fal·làcia, com mantenen algunes organitzacions sindicals i plataformes docents que en el sector docent s’acomiadarà al professorat interí als tres anys d’ocupar la mateixa vacant. És una fal·làcia, o deliberadament tindre intenció de confondre i provocar al professorat interí contra determinades organitzacions sindicals que estem buscant solucions al problema de la temporalitat en l’administració pública educativa; o, en definitiva, és no voler entendre (no sabem si deliberadament o per ignorància) correctament que el que llei estableix de manera genèrica per a totes les situacions i administracions públiques, no és aplicable en l’ensenyament públic, perquè nosaltres i nosaltres, ja ens agradaria, tenim nomenaments i cessaments que duren, com a màxim, un curs escolar, un any i no tres o més, com ocorre en altres sectors de l’administració pública, on el personal interí, pot ocupar una vacant estructural de manera indefinida, des que va ser nomenat per al lloc.
Per tant, mantindre’s en la borsa de treball, sense garanties de treball i sense possibilitats de treballar perquè no hi haja places, és també una fal·làcia i un engany interessat que també s’ha difós, no és garantia d’estabilitat, ni de res. Només respon a aquelles dolentes i interessades interpretacions que diuen que finalitzat el procés d’estabilització (o abans, als tres anys d’ocupar de forma continuada una vacant –ja ens agradaria en el sector docent–) et tiren o exclouen de la borsa i ja no pots tornar a ella. Això és totalment fals. I reiterem, mantindre’s en la borsa de treball, no és garantia d’estabilitat, ni de treball, si no hi ha vacants que cobrir o substitucions que realitzar.
Això implica també que l’abús de la temporalitat, el frau en l’abús de la temporalitat en el sector públic educatiu, només es pot acreditar a través de la concatenació de nomenaments i cessaments, del temps que una persona docent interina ha treballat per a l’administració educativa en vacants estructurals, ocupant places que el sistema educatiu ha generat i que mai van tindre un/a titular definitiu/a i de carrera que les ocupara, desvirtuant amb ells totalment la figura de relació laboral o nomenament en règim d’interinitat. I aquest criteri, els anys de serveis prestats com a professorat interí, ha de ser el que s’utilitze, si escau, per a determinar les indemnitzacions que al professorat interí en situació d’abús de temporalitat li poguera correspondre, si, estant en actiu, no supera els processos selectius extraordinaris d’estabilització previstos.
Per tant, el vertader debat ara i la lluita i negociació que hem de realitzar els sindicats i representants dels treballadors i treballadores de l’ensenyament amb l’administració educativa valenciana és aconseguir que a aquests processos extraordinaris d’estabilització isquen el major nombre de places, de vacants estructurals o noves vacants, perquè cadascun d’ells o elles, el professorat interí o de nou ingrés, obtinga l’estabilitat i fixesa, amb drets, obtenint un lloc de treball. Tots i totes coneixeu que curs rere curs, al País Valencià són més de 15.000 vacants les que s’ofereixen en les adjudicacions d’inici de curs de juliol i altres, més de 2.000 vacants, en les adjudicacions d’inici de curs de primers de setembre. Aqueixes vacants i totes les que es puguen determinar, que complisquen els requisits legals establits, són les que han d’eixir perquè siguen adjudicades de manera definitiva, estable i fixa (per sempre) a tot el professorat interí i també al professorat de nou ingrés, que legítimament, també té dret a accedir a la funció pública docent. En l’estudi que us hem afegit abans, la pròpia Conselleria d’Educació, determina que les vacants del sistema per al cos de Mestres i Mestres se situen en 4.060 places.
Amb tot, som conscients que no hi haurà vacants suficients per a tots i totes, tant en el procés de concurs de mèrits extraordinari, com en els procediments de concurs oposició especials que s’han de realitzar durant el trienni 2022-2024, però haurem de fer, tots i totes, administració inclosa, tots els esforços necessaris perquè s’oferisquen el major nombre de places possible, tenint en compte el volum i número de professorat interí amb serveis prestats que té el nostre sistema educatiu.
En definitiva, amb aquest procés extraordinari, que ara es troba ja en la seua segona fase, el que pretén és aconseguir que el professorat interí que treballa en condicions de precarietat i sense drets, s’estabilitze i aconseguisca transformar el seu lloc de treball, més ben dit, obtindre un lloc de treball estable, fix i amb dret, convertint-se en professorat i funcionariat de carrera. Aquest procés, al final del mateix ha de conduir a reduir la temporalitat en el sector de l’ensenyament públic, havent-se de mantindre, és fins i tot una exigència legal, en un 8% màxim de les plantilles docents. Som un col·lectiu ampli i potent, amb un gran nombre de docents, més de 60.000 en el sector públic educatiu valencià. I aquest col·lectiu necessita, cada curs escolar, cobrir les baixes que per malaltia, permisos de maternitat i paternitat, i altres permisos i situacions que s’han de substituir, com les jubilacions, a persones amb dret a reserva del seu lloc de treball o, lamentablement, defuncions. A cobrir aquestes necessitats i substitucions, i les vacants que transitòriament encara no s’hagen cobert per un procediment selectiu, estarien destinat aqueix col·lectiu de persones interines. En el cas del País Valencià, són al voltant de 5.000 o 6.000 persones cada curs, és a dir, sobre un 10% de la plantilla total, les que treballen fent actualment substitucions.
Per anar finalitzant, algunes conclusions que podem avançar, sense tindre la certesa absoluta sobre elles però que pensem es deriven del que s’estableix en la legislació especial que regularà aquests procediments extraordinaris d’estabilització, després de la finalització d’aquests. La primera conclusió és que el professorat interí que no supere el procés selectiu extraordinari previst, si es troba en actiu, ha de percebre una indemnització compensatòria (no és dissuasiva, ni penalitzadora de l’administració abusadora) de 20 dies de salari per any de serveis prestats fins a un màxim de 12 mensualitats. En segon lloc, s’haurà de mantindre en la borsa d’origen i en el lloc que ocupava en elles. En aquest punt no és necessari inventar gens extraordinari, perquè el nostre sistema ja té organitzat un sistema de borses adequat i correcte, que funciona i respecta els drets, l’ordre i la preferència en les crides dels quals la integren. Aquestes borses estaran destinades, com ja hem assenyalat abans, a cobrir les vacants que transitòriament no s’hagen proveït encara de manera ordinària i per a fer substitucions. En tercer lloc, finalitzat el procediment selectiu d’estabilització que corresponga, siga aquest per concurs de mèrits o per concurs oposició especial, s’obtindrà una llista d’aspirants seleccionats/des, igual que ara amb el sistema d’oposicions docents ordinàries, i per a l’adjudicació de les seues places hauran de concórrer a un procediment general de concurs de trasllats, en els quals s’hauran d’oferir totes les vacants disponibles, igual que es fa actualment amb el professorat que està en fase de pràctiques de la seua oposició, i participar amb el conjunt del professorat de carrera que vulga optar a les vacants que en aqueix procediment de provisió ordinari s’oferisquen. Aquest ens sembla el procediment més just d’adjudicació definitiva de vacants.
Per a finalitzar, només afegir una reflexió. És important, bàsic i fonamental buscar les garanties perquè aquest procés d’estabilització tinga la suficient seguretat jurídica perquè si s’impugna davant els tribunals de justícia, no siga anul·lat en la seua integritat i les persones que hagen guanyat la seua plaça, es vegen desposseïdes d’elles. La llei serveix per a donar al procés d’estabilització extraordinari aqueixa garantia de seguretat jurídica que precisa i assegurar l’actuació correcta que han d’aplicar el govern i les diferents administracions autonòmiques en el seu desenvolupament. Tot això, tanmateix, no evitarà la judicialització d’aquest procés, per a la qual des del sindicat també estem preparats.
