Exigències irrenunciables
No hi pot haver reforma educativa sense abordar prèviament les necessitats laborals i de salut del personal docent.
A. Condicions laborals i salarials
- Reducció horària real: mínim de dues hores lectives menys per a les tutories de Primària. Sense temps de gestió, l’atenció individualitzada i l’educació emocional són inviables.
- Negociació salarial efectiva: qualsevol increment de funcions ha d’anar lligat a una actualització retributiva i al reconeixement digne de la carrera professional i dels càrrecs.
- Baixada de ràtios: mesura estructural imprescindible per millorar la qualitat educativa.
B. Conciliació i salut en el context actual
Cal actualitzar el marc de permisos i llicències per adaptar-lo a la realitat del segle XXI:
- Protocols i recursos específics per a la protecció de la salut mental davant el creixent desgast professional.
- Permisos que garantisquen una conciliació familiar efectiva i una vida personal digna.
C. Estabilitat normativa
UGT insisteix que cal posar fi a la improvisació legislativa. L’educació necessita marcs estables que permeten planificar, innovar i avaluar amb rigor.
Conclusió
Abans d’imposar noves reformes curriculars, cal regular adequadament les plantilles, reduir la càrrega lectiva i millorar les condicions salarials.
Una educació de qualitat comença per respectar, escoltar i dignificar el professorat que sosté el sistema educatiu dia rere dia.
PROJECTE de Decret xx/2026, de x de x, del Consell, pel qual es modifica el Decret 108/2022, de 5 d’agost, del Consell, pel qual s’estableixen l’ordenació i el currículum de Batxillerat.
UGT-Ensenyament planta cara al nou decret de Batxillerat: presenta un paquet d’esmenes per blindar el model d’escola pública, feminista i democràtica
- El sindicat denuncia que la proposta de la Conselleria d’Educació vulnera la legalitat estatal (LOMLOE) i dilueix els valors de la normalització lingüística.
- Entre les mesures estrella, UGT exigeix una quota del 50% de dones autores en el cànon literari i el manteniment del valencià com a eina de cohesió social.
- Es proposa l’eliminació de conceptes «pseudocientífics» i «ideològics» en l’assignatura d’Història per garantir el rigor acadèmic.
València, 24 de febrer de 2026 – La Federació d’Ensenyament d’UGT Serveis Públics del País Valencià (UGT-Ensenyament) ha registrat oficialment un exhaustiu llistat d’esmenes al Projecte de Decret pel qual s’estableix l’ordenació i el currículum del Batxillerat. El sindicat considera que el text presentat per l’actual Conselleria d’Educació suposa un «retrocés ideològic» que posa en risc pilars fonamentals com la inclusió, la igualtat de gènere i la memòria democràtica.
1. Contra la «visió mercantilista» del Batxillerat
UGT critica que el nou projecte reduïsca aquesta etapa educativa a un simple tràmit per a la Selectivitat. «El Batxillerat no és només una acadèmia de preparació per a la universitat; és l’última etapa de formació integral dels nostres ciutadans», afirmen des del sindicat. L’esmena al preàmbul exigeix recuperar la finalitat de «ple desenvolupament de la personalitat» i l’educació en valors democràtics que emana de la LOMLOE.
2. Blindatge del valencià davant la «segregació»
L’organització sindical alerta que la malanomenada «llibertat educativa» no pot servir d’excusa per a desmuntar els avanços en competència lingüística. UGT proposa:
- Garantir l’article 19 de la Llei 4/1983: L’alumnat ha d’acabar el Batxillerat amb una capacitat d’ús del valencià idèntica a la del castellà.
- Cohesió social: Reivindiquen que la llengua pròpia continue sent l’eix de la normalització institucional, tal com marcava el Decret 108/2022, per evitar un escenari de desigualtat d’oportunitats segons el territori.
3. Una Història amb rigor i perspectiva de gènere
Un dels punts més crítics de les esmenes d’UGT se centra en les matèries d’Humanitats. El sindicat exigeix:
- Memòria Democràtica (Llei 20/2022): L’estudi de la repressió durant la Guerra Civil i la Dictadura ha de ser obligatori, garantint el dret a la veritat i la justícia.
- Cànon literari feminista: Esmenen el decret per establir, per llei, una quota mínima del 50% de dones autores. «No podem seguir ensenyant una literatura que silencia la meitat de la humanitat sota un cànon androcèntric», assenyalen.
- Neteja de conceptes ideològics: UGT demana suprimir termes com «xoc de civilitzacions», «conflictes fratricides» o «fi de la història», per considerar-los conceptes desfasats, mancats de rigor científic i amb biaixos nacionalistes o islamofòbics.
4. Inclusió real: Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA)
Davant la possibilitat que l’autonomia de centres servisca per retallar recursos, UGT exigeix mantenir íntegre l’Article 31 del decret anterior. El sindicat reclama que totes les mesures d’avaluació s’adapten a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, evitant que el Batxillerat esdevinga una etapa «merament instructiva i segregadora».
5. Sostenibilitat i Laïcitat
Finalment, les esmenes insten a:
- Neutralitat en les beques: Que la nota de Religió no compute per a mèrits competitius ni accés a la universitat, garantint la lliure concurrència.
- Espais ecosostenibles: Recuperar la definició dels centres educatius com a espais de benestar emocional i respecte mediambiental, alineats amb l’Agenda 2030.
UGT-Ensenyament conclou que aquestes esmenes són un exercici de «responsabilitat pedagògica i legal» davant una Conselleria que sembla obviar el marc legislatiu superior per imposar una agenda ideològica que fragmenta el sistema educatiu valencià.
PROJECTE de Decret xx/2026, de x de x, del Consell, pel qual es modifica el Decret 106/2022, de 5 d’agost, del Consell, d’ordenació i currículum de l’etapa d’Educació Primària.
Modificació del currículum de Primària: UGT-Ensenyament exigeix recursos, estabilitat i respecte laboral per garantir un model pedagògic de qualitat
Reivindicacions d’UGT-Ensenyament: per un model pedagògic amb recursos i respecte laboral
UGT-Ensenyament denuncia que l’actual proposta de la Conselleria d’Educació no sols compromet la qualitat pedagògica del sistema, sinó que també ignora de manera reiterada les condicions laborals del professorat. Cap reforma educativa pot prosperar si es construeix d’esquena a qui la fa possible cada dia a les aules.
Contra la inestabilitat normativa
UGT-Ensenyament rebutja la dinàmica de canvis legislatius continus que impedeixen consolidar els projectes educatius dels centres. Modificar un decret aprovat el 2022, quan encara es trobava en fase d’implantació i ajustament, genera una sobrecàrrega organitzativa i una fatiga professional inassumible per a equips directius i docents.
La successió de modificacions normatives, junt amb les actualitzacions constants d’aplicatius de gestió com ITACA, provoca inseguretat jurídica, increment de la burocràcia i una desviació de temps i recursos que haurien d’estar destinats a la tasca pedagògica.
El sistema educatiu necessita estabilitat, planificació a mitjà termini i coherència normativa. Sense aquestes garanties, és impossible desenvolupar una pràctica docent rigorosa i serena. El professorat està saturat de canvis improvisats, novetats successives i excés de càrrega administrativa.
1. La pèrdua d’innovació: eliminació dels Projectes Interdisciplinaris
La supressió dels Projectes Interdisciplinaris constitueix un error estratègic. Aquest espai era fonamental per al treball competencial i per a l’aplicació de metodologies actives orientades a la resolució de situacions reals.
Aquest model:
- Afavoria la inclusió, permetent que cada alumne aportara els seus talents més enllà de la memorització mecànica.
- Impulsava la innovació educativa, connectant aprenentatges amb contextos significatius.
La seua eliminació es percep com una decisió política i no pedagògica, que suposa un retrocés en la modernització del sistema educatiu.
2. La gran contradicció: més funcions, zero recursos
El nou decret incrementa les tasques de tutoria, avaluació i gestió burocràtica sense cap reforç de plantilles, reducció horària ni compensació econòmica.
No es pot exigir un model pedagògic d’alta exigència amb una inversió mínima. Cada nova responsabilitat ha d’anar acompanyada de recursos reals, temps efectiu i reconeixement professional.
3. Rebuig a la Llei 1/2024
UGT-Ensenyament reitera el seu rebuig frontal a aquesta norma, que considera perjudicial per a la cohesió social i el sistema educatiu valencià. Lluny d’aportar llibertat, la llei:
- Pot afavorir la segregació de l’alumnat.
- Genera conflictes innecessaris en el model lingüístic.
- Debilita la normalització del valencià com a llengua pròpia i de cohesió.
El sindicat exigeix la seua retirada i la recuperació d’un model lingüístic estable, inclusiu i respectuós amb el patrimoni cultural.
4. Defensa d’una escola pública i laica
UGT-Ensenyament reafirma el seu posicionament a favor d’una escola pública i laica. L’educació ha de garantir el principi d’igualtat i no pot estar condicionada per criteris confessionals dins del currículum acadèmic.
TORN OBERT:
Conflicte per la Jornada Contínua: El sindicat reclama flexibilitat davant les denegacions
UGT denuncia un malestar generalitzat a les escoles a causa del rebuig de nombrosos projectes de jornada contínua. Les seues queixes principals són:
- Rigorisme formal: Moltes sol·licituds s’han denegat per errors de forma menors.
- Falta de diàleg: No s’ha permés als centres corregir aquests errors (esmena de defectes), una mesura que el sindicat considera massa rígida.
- Bloqueig de l’autonomia: Critiquen que la burocràcia estiga passant per sobre de la voluntat organitzativa de les comunitats educatives.
L’administració educativa es manté ferma en la seua gestió, argumentant que:
- S’han limitat a aplicar la normativa vigent de manera estricta.
- El procediment ha seguit els requisits legals establerts.
El sindicat ha demanat formalment una revisió de les resolucions. Demanen que s’autoritzen els projectes si el motiu del rebuig és només un tràmit formal que no altera l’essència de la proposta educativa.Conflicte per la Jornada Contínua: El sindicat reclama flexibilitat davant les denegacions
UGT denuncia un malestar generalitzat a les escoles a causa del rebuig de nombrosos projectes de jornada contínua. Les seues queixes principals són:
- Rigorisme formal: Moltes sol·licituds s’han denegat per errors de forma menors.
- Falta de diàleg: No s’ha permés als centres corregir aquests errors (esmena de defectes), una mesura que el sindicat considera massa rígida.
- Bloqueig de l’autonomia: Critiquen que la burocràcia estiga passant per sobre de la voluntat organitzativa de les comunitats educatives.
L’administració educativa es manté ferma en la seua gestió, argumentant que:
- S’han limitat a aplicar la normativa vigent de manera estricta.
- El procediment ha seguit els requisits legals establerts.
El sindicat ha demanat formalment una revisió de les resolucions. Demanen que s’autoritzen els projectes si el motiu del rebuig és només un tràmit formal que no altera l’essència de la proposta educativa.
El dia 24 de febrer ens han convocat en Mesa Sectorial d’Educació per tractar:
- PROJECTE de Decret xx/2026, de x de x, del Consell, pel qual es modifica el Decret 108/2022, de 5 d’agost, del Consell, pel qual s’estableixen l’ordenació i el currículum de Batxillerat.
- PROJECTE de Decret xx/2026, de x de x, del Consell, pel qual es modifica el Decret 106/2022, de 5 d’agost, del Consell, d’ordenació i currículum de l’etapa d’Educació Primària.
- Torn obert de paraula
Si voleu fer-nos arribar diferents aportacions, podeu enviar-les al correu ensenyamentpublic@ugtserveispublicspv.org o per WhatsApp difusió 685128990 o per la resta de les nostres xarxes socials. Moltes gràcies.
DOCUMENTACIÓ.
PROJECTE de Decret xx/2026, de x de x, del Consell, pel qual es modifica el Decret 108/2022, de 5 d’agost, del Consell, pel qual s’estableixen l’ordenació i el currículum de Batxillerat.
PROJECTE de Decret xx/2026, de x de x, del Consell, pel qual es modifica el Decret 106/2022, de 5 d’agost, del Consell, d’ordenació i currículum de l’etapa d’Educació Primària.
