A la celebració, aquest 10 d’octubre, del Dia Mundial de la Salut Mental ia fi d’aconseguir que la salut mental del professorat sigui veritablement cuidada, UGT considera imprescindible exigir al nostre Govern ia les diferents Administracions educatives la millora urgent de les condicions laborals de els docents, com a base del benestar de la professió.
A Espanya, l’últim informe de Salut Laboral publicat recentment per UGT: salut mental i treball (2024) , destaca que un 37% de les persones treballadores declara patir estrès, depressió o ansietat causats per la feina, però en el cas concret de la professió docent el percentatge és encara més alt ( I-BEST: Baròmetre Internacional de la Salut i del Benestar del Personal de l’Educació ). Un 40% del professorat espanyol enquestat diu que experimenta sovint o sempre sentiments negatius d’ansietat, depressió i desesperació, un 51% es mostra insatisfet respecte a l’equilibri entre la vida personal i professional i un 65% dels docents espanyols consideren que el seu treball és «bastant» o «molt» estressant des del començament del curs escolar.
El món d’avui està caracteritzat pel canvi continu com a conseqüència dels avenços tecnològics i la influència de la IA i també està marcat per una profunda crisi que és global i ens afecta a tots i totes. Les nostres escoles són receptores d’aquestes transformacions i els canvis continus que es produeixen a la societat han suposat per al professorat enfrontar-se a situacions que fa poc o no existien, o existien en menor mesura.
Hi ha un malestar creixent que s’està gestant cada dia a les nostres aules, moltes vegades es presenta com un malestar silenciós que va creixent lentament i que minva la motivació i el lideratge de professorat, tot plegat fruit de l’empitjorament de les condicions laborals dels docents.
L’excés de burocràcia i l’ús de la tecnologia digital són una font d’estrès per al professorat, que es veu sobrecarregat en no veure reduïda la seva càrrega lectiva per fer aquestes tasques. A més, la manca de recursos per atendre l’alumnat amb necessitats de suport educatiu, la disminució del seu poder adquisitiu, la manca de reconeixement de la professió i la manca de temps per conciliar la vida professional i familiar són algunes de les dificultats que generen situacions d’estrès i problemes de salut mental al professorat. Provoquen un profund malestar al nostre col·lectiu docent.
La incidència i la freqüència d’aquestes situacions són de tal magnitud i rellevància que l’activitat docent és actualment assumida com una “professió d’alt risc”, de manera que l’empitjorament de les condicions en l’exercici de la mateixa contribueixen a la disminució de l’atractiu de la professió i com a conseqüència l’escassetat de docents que hi ha actualment.
Des del sector d’Ensenyament d’UGT Serveis Públics sabem que els treballadors de l’ensenyament necessiten tenir unes condicions laborals òptimes per oferir una feina de qualitat i exigim al govern ia les diferents administracions educatives la millora de les condicions laborals dels docents, com a base del benestar de la professió. Els estudiants necessiten docents disponibles per atendre les seves necessitats educatives i d’aprenentatge i per això treballar en el benestar i en la salut mental del professorat ha de ser una prioritat i un element vital per a una educació de qualitat.
Finalment insistim en les propostes prioritàries, entre d’altres, que cal abordar per afavorir la salut mental i el benestar emocional de la professió docent:
• Reduir la ràtio d’alumnes per aula i les hores lectives del professorat
• Garantir el dret a la desconnexió digital i reduir l’excés de burocràcia
• Ampliar la dotació de professors i reduir la temporalitat
• Incrementar les plantilles de professionals específics com a orientadors, Personal de Suport, PTSC, Educadors Socials, etc.
• Incrementar el finançament i desenvolupar una carrera professional atractiva: estatut docent, millores salarials, llicències retribuïdes per estudis, reducció horària per a majors de 55 anys, etc.
• Elaborar un catàleg de malalties dels treballadors de l’ensenyament i reconèixer els riscos psicosocials a la docència com a malaltia professional.