El sindicat també ha reclamat al TSJ que s’aturen les retallades en la Formació Professional
UGT Ensenyament PVha interposat un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJCV) contra les instruccions d’inici del curs 2025-2026 emeses per la Conselleria d’Educació. El sindicat considera que aquestes instruccions inclouen mesures il·legals que marginen i minimitzen l’ús del valencià en el sistema educatiu.
El recurs impugna especialment dos articles que UGT considera greument lesius per a la llengua pròpia. El primer fa referència al Batxillerat i nega als centres situats en zones de predomini lingüístic castellà la possibilitat d’oferir ensenyament en valencià, fins i tot quan aquests així ho sol·liciten. A més, elimina el mínim legal del 25% de presència de cada llengua oficial, en contra del que estableixen les normatives estatals i autonòmiques.
Segons el sindicat, es tracta d’una mesura deliberada de minorització del valencià i una clara trava a la seua promoció i a l’educació de l’alumnat en la llengua pròpia del territori”.
El segon article recorregut estableix el suposat dret de l’alumnat a triar la llengua en què fer els exàmens, siga valencià o castellà, independentment de la llengua vehicular de la matèria, fins i tot en assignatures no lingüístiques. UGT denuncia que aquesta mesura no té cap fonament pedagògic ni legal, i suposa un greu perjudici per a l’aprenentatge integral de l’alumnat, ja que aspectes com l’ortografia, l’expressió escrita o la sintaxi s’aprenen i s’avaluen en totes les matèries, no només en les lingüístiques.
«Un atemptat contra la dignitat del professorat i a l’autonomia pedagògica dels centres»
UGT considera que aquestes mesures són un atac directe a l’autoritat i la dignitat professional del professorat, que és qui, segons criteris educatius, ha de decidir com s’avaluen les matèries. A més, vulneren l’autonomia dels centres per organitzar el seu projecte educatiu, reconeguda per la normativa vigent.
El sindicat adverteix que el que pretén la Conselleria ja ha estat declarat il·legal per múltiples tribunals, entre ells el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional, i acusa l’Administració de fer servir la coneguda “Llei Rovira” per aplicar mesures que podrien constituir un frau de llei.
UGT ha sol·licitat al TSJ mesures cautelaríssimes i cautelars per evitar que aquestes disposicions siguen aplicades abans de l’inici del curs escolar, i insta la Conselleria a respectar el marc legal i el dret de l’alumnat a rebre una educació en valencià en condicions d’igualtat.
UGT també presenta un recurs contra les retallades a la Formació Professional
D’altra banda, UGT Serveis Públics ha interposat un segon recurs contra la nova ordre de plantilles de Formació Professional, que comporta una reducció significativa en les hores lectives i en les plantilles docents. El sindicat acusa el conseller d’Educació, José Antonio Rovira, de retallar de manera arbitrària la càrrega horària dels cicles formatius a distància, passant de 30 a 25 hores setmanals, en comparació amb els presencials.
Segons dades del sindicat, aquesta retallada suposa la pèrdua directa de més de 3.000 hores de docència i l’eliminació de 167 places de professorat a tot el País Valencià. Es tracta, segons UGT, d’una retallada encoberta, sense cap justificació pedagògica ni memòria econòmica, que atempta contra el dret de l’alumnat a una formació professional pública i de qualitat.
UGT denuncia que aquesta nova mesura s’afegeix a l’incompliment de l’acord de plantilles signat per tots els sindicats en la taula sectorial, acord que va ser unilateralment trencat per la Conselleria. «Després d’aquella infàmia, ara, amb uns pegats mal dissenyats per substituir aquell acord, la Conselleria continua executant retallades que només degraden l’educació pública valenciana», conclouen fonts d’UGT Serveis Públics.
