DECRET 193/2025, de 12 de desembre, del Consell, de la convivència en el sistema educatiu de la Comunitat Valenciana.
La valoració sindical del Decret 193/2025 sobre convivència en el sistema educatiu valencià és clarament crítica, ja que el text normatiu incrementa de manera notable les responsabilitats del professorat i dels equips directius sense que vaja acompanyat d’una dotació real de recursos humans, materials o temporals. El decret amplia les funcions vinculades a la prevenció, detecció, registre, mediació i seguiment de conflictes, així com la coordinació amb serveis externs, traslladant al centre educatiu i especialment al professorat una responsabilitat social i emocional que excedeix l’àmbit estrictament pedagògic. Aquesta ampliació de funcions no comporta reducció de ràtios, ni augment de plantilles, ni reconeixement horari específic, fet que consolida una sobrecàrrega laboral estructural i una burocratització creixent de la tasca docent.
L’obligatorietat del registre d’incidències a través de plataformes com PREVI–ITACA incrementa encara més el pes administratiu sobre el professorat i els equips directius, desplaçant el focus de la tasca educativa cap al compliment formal de procediments i documentació. Aquest model genera desconfiança envers el criteri professional docent, augmenta el temps dedicat a gestions no educatives i exposa el personal a possibles errors administratius amb conseqüències jurídiques, sense que existisquen mecanismes clars de protecció davant aquestes situacions.
Tot i que el decret proclama el reforç de l’autoritat del professorat i la seua protecció jurídica, aquesta protecció es queda en un pla eminentment declaratiu. No s’estableixen garanties d’assistència jurídica automàtica ni protocols clars i immediats de suport institucional davant agressions o conflictes greus. En la pràctica, es manté una cultura de resolució interna dels conflictes que sovint deixa el docent en una situació de vulnerabilitat i desemparament davant l’alumnat o les famílies.
El caràcter educatiu i restaurador de les mesures disciplinàries, tot i ser un principi compartit pel sindicalisme docent, es formula amb una ambigüitat excessiva que pot generar inseguretat jurídica. Aquesta manca de concreció afavoreix interpretacions discrecionals per part de les direccions o de la inspecció educativa i pot derivar en pressions per minimitzar o invisibilitzar conflictes greus amb l’objectiu d’evitar expedients disciplinaris, la qual cosa repercuteix negativament en la convivència real i en la protecció del professorat.
El decret delega una part substancial de la concreció normativa en l’autonomia dels centres a través de les normes d’organització i funcionament, fet que pot provocar desigualtats significatives entre centres educatius i exposar el professorat a criteris canviants segons l’equip directiu. Aquesta descentralització excessiva no va acompanyada d’un marc comú suficientment garantit que assegure drets homogenis i condicions laborals equitatives per al personal docent.
Malgrat les referències reiterades al benestar emocional de l’alumnat, el decret ignora pràcticament la salut laboral del professorat. No s’incorporen mesures específiques de prevenció del desgast professional, ni es reconeix l’impacte de la conflictivitat continuada en la salut mental del personal docent, ni es vincula la gestió de la convivència amb protocols de riscos psicosocials, absentisme laboral o suport psicològic al professorat.
Pel que fa a la regulació de l’ús dels dispositius mòbils, el decret trasllada de nou la responsabilitat als centres educatius i al professorat, generant conflictes quotidians amb les famílies i situant el docent com a principal figura sancionadora, sense un marc realment uniforme ni campanyes socials que impliquen corresponsabilitat familiar i institucional.
En conclusió, des d’una perspectiva sindical, el Decret 193/2025 carrega sobre el professorat funcions educatives, socials i administratives sense aportar els recursos necessaris, reforça el discurs institucional però no les garanties materials, no afronta els problemes estructurals de la convivència escolar com les ràtios elevades, la manca de personal especialitzat o la saturació dels centres, i corre el risc de convertir-se en una eina de control i burocràcia més que en un instrument real de millora educativa. Per això, el sindicalisme docent reivindica mesures estructurals com la reducció de ràtios, l’increment de personal d’orientació i suport, el reconeixement horari de les tasques de convivència, l’assistència jurídica automàtica al professorat i una reducció efectiva de la càrrega burocràtica basada en la confiança en el criteri professional docent.
RESUM
Objectiu i àmbit
El decret regula el model de gestió de la convivència en els centres educatius no universitaris de titularitat de la Generalitat Valenciana, amb l’objectiu de garantir un clima escolar segur, respectuós i inclusiu que afavorisca el desenvolupament integral de l’alumnat i la tasca docent.
Els centres concertats l’adaptaran en el marc de la seua autonomia, i els centres privats podran acollir-s’hi.
Principis generals
La convivència educativa es fonamenta en:
- L’interés superior del menor.
- El caràcter educatiu i restaurador de les mesures disciplinàries.
- La igualtat de tracte i la no-discriminació.
- La prevenció de la violència, incloent-hi l’assetjament i el ciberassetjament.
- El reconeixement de l’autoritat del professorat.
- L’ús responsable dels dispositius digitals.
Estructura del decret
El decret s’organitza en tres grans títols:
Títol I. Bases per a la convivència
- Integra la convivència en el projecte educatiu, el pla de convivència i les normes d’organització i funcionament.
- Defineix els agents responsables: tutorització, equips docents, orientació educativa, direcció, consell escolar, comissions de convivència, inspecció educativa i unitats especialitzades.
- Estableix el registre d’incidències (PREVI–ITACA) i els protocols d’actuació i coordinació amb inspecció, serveis socials i autoritats, si escau.
Títol II. Gestió de la convivència
- Regula l’incompliment de les normes dins i fora del centre quan afecten la comunitat educativa.
- Fixa criteris de proporcionalitat i gradació de la responsabilitat (atenuants i agreujants).
- Classifica les conductes en:
- Faltes lleus (impuntualitat, alteració de la classe, ús indegut del mòbil, desconsideració, etc.) i les seues mesures correctores.
- Faltes greus (assetjament, agressions, discriminació, gravacions no autoritzades, ofenses greus al professorat, danys greus, etc.), amb expedient disciplinari i possibilitat de procediment conciliador, excepte en casos de violència sexual o de gènere.
Títol III. Drets i deures
- Estableix els drets i deures de:
- L’alumnat.
- El personal docent.
- Les famílies o representants legals.
- El personal d’administració i serveis i el personal no docent.
- Reforça la protecció jurídica del professorat i la confidencialitat en els procediments.
Altres aspectes destacats
- Deroga el Decret 195/2022 i actualitza el marc normatiu.
- Incorpora la figura de coordinació de benestar i protecció.
- Dona rang normatiu a la regulació de l’ús de dispositius mòbils.
- Prioritza la prevenció, la mediació i la reparació del dany davant de l’enfocament purament sancionador.
MÉS INFORMACIÓ
