El TJUE, en la seua sentència de 19 de març de 2020, part de dues premisses irrenunciables:
1.- Que les administracions espanyoles no poden tornar a fer abús de la temporalitat en cap cas; totes les places que siguen estructurals han de cobrir-les amb personal fix. La figura de l’interí només pot servir per a cobrir baixes temporals o per a completar plantilles mentre es realitza el procés ordinari de selecció i,
2.- Que el «el fet que un empleat públic haja consentit l’establiment de relacions de servei de duració determinada no li priva de la protecció que li confereix l’Acord marc sobre el Treball de Duració Determinada». És a dir, encara que l’interí haja acceptat aqueixa situació d’abús per estar en situació de feblesa enfront de l’empleat, no significa que renuncie als drets que té qualsevol treballador.
Per tant, des del sindicat dels i les treballadores de l’Ensenyament Públic d’UGT PV valorem positivament la sentència de 19 de març de 2020 del *TJUE en la mesura que ens permet continuar, en la defensa del professorat interí, reclamant l’obertura de la negociació de processos d’estabilitat i consolidació d’aquest professorat precari i el plantejament davant l’administració incomplidora, de les reclamacions que siguen oportunes i tinga la possibilitat de prosperar, amb les limitacions que les decisions del TJUE imposen. Per això, hem de tindre en compte els següents aspectes que la citada sentència del TJUE estableix:
L’Acord marc sobre el treball de duració determinada (Directiva 1999/70) no obliga a convertir en fix al personal temporal interí/estatutari objecte d’abús en el seu nomenament.
L’aclareix diverses vegades al llarg del text, destacant la seua contundència en els següents girs i decisions (literals):
- Paràgraf 87: Així, la clàusula 5 de l’Acord marc no imposa als Estats membres una obligació general de transformar en contractes per temps indefinit els contractes de treball de duració determinada. No obstant això, l’ordenament jurídic intern de l’Estat membre de què es tracte ha de comptar amb una altra mesura efectiva per a evitar i, en el seu cas, sancionar la utilització abusiva de successius contractes de treball de duració determinada.
- Paràgraf 130: l’única circumstància en la qual la Comunitat de Madrid podria veure’s obligada a revisar resolucions fermes de nomenament o cessament seria en cas de transformació dels successius nomenaments, en un nomenament com a membre del personal estatutari fix, amb la finalitat de sancionar la utilització abusiva, per part d’aquest ocupador públic, de successives relacions de servei de duració determinada. No obstant això, de la informació facilitada pel jutjat remitent es desprén amb claredat que tal transformació està exclosa categòricament en virtut del Dret espanyol, ja que l’accés a la condició de personal estatutari fix només és possible arran de la superació d’un procés selectiu.
L’Acord marc manca d’efecte directe, i no pot invocar-se com a tal en un litigi sotmés al Dret de la Unió amb la finalitat d’excloure l’aplicació d’una disposició de Dret nacional que li siga contrària.
Aquesta expressió, és clau en la resolució de la Sentència, perquè serveix per a arribar a la següent conclusió (literal):
- Paràgraf 120: Per consegüent, un tribunal nacional no està obligat a deixar sense aplicació una disposició del seu Dret nacional contrària a la clàusula 5, apartat 1, de l’Acord marc.
Recorde’s, a aquest efecte, que els principis d’accés a la funció pública (igualtat, mèrit i capacitat), té la ratificació de la Constitució, per al seu posterior desenvolupament en el *EBEP (RDL 5/2015) i Estatut Marc (Llei 55/2003).
La percepció d’una indemnització econòmica pel personal interí (funcionari/estatutari) en el moment del cessament, que tampoc deriva directament de la Sentència, li correspondrà als tribunals espanyols establir la seua possible determinació.
Ja existeix abundant jurisprudència del TS, que no cap indemnització en una finalització/cesse normal, del personal interí. Però quan ha sigut objecte d’abús en el seu nomenament i així queda acreditat, el TS, en dues sentències de cassació del 26 setembre de 2018 (*sec. 4a, *recs. 785/2017 i 1305/2017), sí que va obrir l’aixeta a aquesta, basada en els danys i perjudicis que li haguera produït la situació d’abús, encara que en aquestes sentències no va establir cap indemnització, per no quedeu prou acreditats
És possible que aquesta matèria continue provocant controvèrsies en el futur més immediat, però convé recordar el següent:
- El personal laboral indefinit no fix de plantilla, entre les conseqüències que deriven d’aquesta situació, sí que percep una indemnització de 20 dies, en termes similars a un acomiadament objectiu. Indemnització similar a la que puga percebre el personal fix en cas d’acomiadament.
- El personal funcionari de carrera i estatutari fix (personal equivalent al personal funcionari i estatutari interí), si perden la seua condició (separació del servei), no perceben cap indemnització.
- El Tribunal Suprem ha condemnat ja a una Administració Pública a indemnitzar a una interina amb 20.000 euros per no convocar en termini una oferta pública d’ocupació, sobrepassant el període de tres anys per a la convocatòria de la mateixa (Valorant els anys treballats, salari que percebia, edat, etc.) Obrint camí a aquesta possibilitat quan existisca abús en el nomenament?
Quines altres mesures podrien constituir una mesura adequada per a previndre i, en el seu cas, sancionar els abusos derivats de la utilització de successius contractes?
El TJUE enumera alguns perquè siguen els tribunals nacionals els que decidisquen, però en els seus arguments ja conclou que en els seus actuals termes no són suficients. Són els següents:
- Conversió en indefinits no fixos; No valen perquè estan sotmesos a temporalitat (fins a amortització o cobertura legal). A més, el TS en les sentències a dalt assenyalades ja ha descartat aquesta figura.
- Processos selectius i de consolidació (DT4ª EBEP): Tampoc perquè no es compleixen els terminis previstos en la llei (EBEP) i no són obligatoris (depenen de la voluntat de l’Administració de torn).
A aquest últim respecte, recorde’s que si bé és cert que són oberts i poden concórrer als mateixos persones que no han patit abús en els nomenaments successius temporals (critica que efectua el TJUE i l’Advocada General), sí s’ha inclòs el denominat «efecte motxilla» que permet la valoració en la fase de concurs de l’experiència, antiguitat, formació, etc., vinculada al lloc a cobrir. Circumstància que només pot acreditar qui ha estat exercit temporalment el lloc a cobrir.
I, per descomptat, que el TS, en les ja reiterades sentències, ha establit una mesura sobre aquest tema que veiem si continua mantenint o la modifica després de la Sentència del TJUE:
- El personal interí es manté en el seu lloc de treball (o en un altre) sense possibilitat de cessament, fins que s’apliquen les causes legals de cessament de manera efectiva i justificada.
Altres qüestions de gran interés tractades en la Sentència.
Molt importants, en tant que serveixen per a canalitzar la decisió definitiva del TJUE. Resumibles en les següents:
- L’Acord marc ha d’aplicar-se en aquell supòsit en els quals hi ha successius nomenaments i també en els quals existeix un únic nomenament que es prolonga indefinidament en el temps, per no complir-se les exigències legals per a la cobertura de la plaça vacant.
- No pot ser considerades «raons objectives» per al nomenament de personal temporal determinats preceptes i les causes en ells establits (art. 9 de l’Estatut Marc, art. 10 del *EBEP), quan s’estan emprant (així ha quedat acreditat) per a necessitats permanents i estables en matèria de personal.
- Encara que el personal interí haja donat la seua conformitat (consentiment) per a continuar exercint la seua activitat sota l’abús de l’Administració Pública, això no impedeix el recurs a l’Acord marc per a la defensa dels seus drets.
Propostes d’UGT Ensenyament PV per a impedir la utilització abusiva i fraudulenta del nomenament i contractació temporal en les Administracions Públiques
Encara que la sentència pot considerar-se favorable als interessos de les Administracions Públiques (almenys en els seus efectes més pràctics) això no hauria d’impedir que prenguen nota dels constants retrets efectuats pel TJUE sobre els abusos que en matèria de temporalitat es produeixen de manera insistent i permanent.
Per això, de manera complementària al desenvolupament dels actuals processos de consolidació que estan en marxa per a reduir la temporalitat generada abans de 2020 (que continuarem impulsant!), en virtut dels Acords de 2017 i 2018, és precisa una modificació normativa que impedisca la generació d’una temporalitat abusiva.
Mesures que, de manera resumida incideixen en els següents aspectes:
- Supressió de la taxa de reposició d’efectius.
- Traslladar la Directiva 1990/70 i l’Acord marc al EBEP.
- Tipificar de l’abús i frau en els nomenaments/contractacions.
- Determinar possibles conseqüències i responsabilitats, incloses les individuals en l’exercici de les funcions que són pròpies.
- Vincular les OEPD (i la seua obligatorietat) a les necessitats dels serveis, i menys a les previsions econòmiques.
- Reduir termini resolució de les OPED.
- Obligar a la inclusió de totes les places interines per vacant en l’oferta d’ocupació corresponent a l’exercici en què es produeix el seu nomenament i, si no fóra possible, en la següent.
- Casualizar, més i millor, els possibles suposats d’interinitat i contractació temporal, incloent penalitzacions (indemnitzacions econòmiques) en supòsit d’abús.
En qualsevol cas, a la llum de la present Sentència, UGT Ensenyament PV durà a terme totes aquelles actuacions que considere oportunes en la defensa del personal interí i temporal, intentant resoldre un problema crònic amb un únic culpable: Les Administracions Públiques.
Versió PDF:
- UGT Ensenyament PV considera que la sentència del TJUE ens permet continuar reclamant, en defensa del professorat interí, estabilitat, fixesa o indemnitzacions per abús en la contractació temporal per part de les administracions públiques incomplidores.
- UGT Enseñanza PV considera que la sentencia del TJUE nos permite continuar reclamando, en defensa del profesorado interino, estabilidad, fijeza o indemnizaciones por abuso en la contratación temporal por parte de las administraciones públicas incumplidoras.
