UGT. 30/03/2026. PROPOSTES DE RESOLUCIÓ PER A LA JUNTA DE PERSONAL.

GENERALS:

1. PER A LA MILLORA DE LA QUALITAT DE LA FORMACIÓ DE PERSONES ADULTES .

2 . PER LA POSADA EN MARXA D’UN MECANISME QUE RECONEGA I PERMETA AL PROFESSORAT OPTAR PER UN PERMÍS PARCIALMENT RETRIBUÏT I LA CREACIÓ DELS DIES MOSCOSOS, ASSUMPTES PROPIS I DIES D’ANTIGUITAT.

3. MILLORES PER LA INCLUSIÓ EDUCATIVA.

4. LA JPDNU DEFENSA UN CALENDARI ESCOLAR EQUILIBRAT I CONSENSUAT AMB LA COMUNITAT EDUCATIVA QUE RESPECTE LES CONDICIONS LABORALS DEL PROFESSORAT.

5. PROPOSTA D’ACORD DE LA JUNTA DE PERSONAL DOCENT NO UNIVERSITARI SOBRE EL DESBLOQUEIG DE LES INFRAESTRUCTURES EDUCATIVES DE SECUNDÀRIA A BÉTERA.

6. LA JUNTA DE PERSONAL DOCENT NO UNIVERSITARI DE VALÈNCIA DONA SUPORT A LA VAGA GENERAL EDUCATIVA DEL 31 DE MARÇ

RESOLUCIÓ DE LA JUNTA DE PERSONAL DOCENT NO UNIVERSITARI DE VALÈNCIA SOBRE LA PROTECCIÓ DE LES DADES DE SALUT DEL PROFESSORAT

CENTRES:

1. PEL RECONEIXEMENT COM CENTRO SINGULAR (CAES) DEL CEI “MIQUEL ADLERT I NOGUEROL” (VALÈNCIA)

1. PER A LA MILLORA DE LA QUALITAT DE LA FORMACIÓ DE PERSONES ADULTES

La Formació de Persones Adultes (FPA) és una peça fonamental del sistema educatiu, ja que garanteix el dret a l’educació al llarg de la vida i dona resposta a les necessitats educatives, socials i laborals d’una població diversa. Aquest dret està reconegut tant per la legislació educativa vigent com per les recomanacions de la Unió Europea en matèria d’aprenentatge permanent, que assenyalen la formació al llarg de la vida com un element clau per al desenvolupament personal, la cohesió social i la millora de l’ocupabilitat.

Els centres de FPA del País Valencià atenen cada any milers de persones adultes amb perfils molt diversos: persones que no van poder completar la seua escolarització obligatòria, persones que busquen millorar la seua qualificació professional, alumnat que prepara proves d’accés a estudis postobligatoris o universitaris, persones migrants que necessiten formació lingüística i competències bàsiques, programes de lleure i benviure, és a dir, ciutadania que vol continuar formant-se al llarg de la vida. És un lloc de socialització i inclusió, on la diversitat és la norma.

En aquest sentit, la FPA juga un paper essencial en la reducció de l’abandonament educatiu prematur, en la promoció de la inclusió social i en la millora de les oportunitats laborals i també contribueix a millorar i mantindre la bona salut física, mental i emocional.

A més, els centres de FPA desenvolupen programes educatius imprescindibles per a la societat actual, com ara l’obtenció del títol de graduat en educació secundària per a persones adultes, la preparació per a proves d’accés a cicles formatius o a la universitat per a majors de 25 anys i de 45 anys, programes d’alfabetització i competències bàsiques, així com formació en competències digitals i lingüístiques, cada vegada més necessàries en el context social i laboral actual.

Malgrat aquesta importància educativa i social, els centres de FPA continuen patint una situació de manca de recursos i d’insuficient reconeixement dins del sistema educatiu, amb deficiències estructurals i organitzatives que dificulten oferir tots els programes tant educatius com de lleure amb una gestió eficient. Aquestes mancances generen una sobrecàrrega de treball per al professorat i els equips directius, dificulten la planificació educativa dels centres i limiten la capacitat d’atendre adequadament les necessitats d’un alumnat especialment divers, a més a més, l’horari que aquesta modalitat educativa presenta (matí, vesprada/nit) complica la coordinació del professorat i la tasca de l’equip directiu, ja que sovint només es troba al centre un únic membre de la directiva per poder així abraçar totes les franges horàries setmanals: com a conseqüència els membres de l’equip directiu han d’estar connectats constantment fora del seu horari laboral, cosa que repercuteix en la seua salut física i mental.

Entre les principals deficiències destaquen:

Insuficient dotació d’equips directius, sense una adequació clara a la categorització dels centres (A, B, C i D), fet que dificulta una gestió eficaç, la coordinació pedagògica i el correcte funcionament dels centres. Les catalogacions sovint estan basades en el nombre d’unitats oficials del centre i en la matriculació de principi de curs, tot i que la matrícula està oberta fins al mes d’abril.
Inexistència d’un Reglament d’Organització i Funcionament (ROF) específic per a la FPA, adaptat a la realitat organitzativa, horària i pedagògica d’aquests centres, el qual continua pendent de negociació i aprovació.
Absència de personal administratiu propi, que obliga el professorat i els equips directius a assumir tasques burocràtiques que no formen part de les seues funcions docents, amb la consegüent pèrdua de temps dedicat a l’activitat educativa.
Manca d’orientadors i orientadores als centres de FPA, figures imprescindibles per a l’orientació acadèmica i professional de l’alumnat adult, així com per a l’atenció de situacions personals, educatives i socials complexes que sovint presenta aquest alumnat.
Insuficient atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials (NEE), a causa de la inexistència de professionals especialitzats com mestres de Pedagogia Terapèutica (PT) o d’Audició i Llenguatge (AL), fet que dificulta garantir una educació realment inclusiva.
Exclusió dels centres de FPA del sistema Adminova, la qual cosa dificulta la preinscripció, la gestió eficient de dades i el traspàs automàtic d’informació de l’alumnat al sistema ITACA, cosa que genera una càrrega administrativa addicional als centres. Els programes d’ITACA en la seua majoria estan dissenyats pensant en els centres de primària i IES, sovint la documentació o apartats a emplenar no es corresponen a la terminologia pròpia d’FPA. Hem de recordar que el nostre alumnat és major d’edat.
Manca d’espais adequats i d’edificis específics per a la FPA, amb dèficits en connectivitat, aules polivalents i recursos tecnològics necessaris per a desenvolupar metodologies adaptades a l’aprenentatge de les persones adultes.

A més, des d’aquesta Junta de Personal volem tornar a insistir en altres qüestions que ja han estat plantejades anteriorment:

La inestabilitat de les plantilles, que provoca que l’alumnat amb continuïtat en el centre veja com cada curs canvien els seus docents, amb la consegüent afectació en el procés educatiu i en el vincle pedagògic establit.
La manca de continuïtat del professorat, que dificulta que els docents puguen conéixer en profunditat les característiques i necessitats del seu alumnat i fer un seguiment adequat del seu procés d’aprenentatge.
Les dificultats dels equips directius per consolidar projectes educatius estables, a causa de la rotació constant del professorat i de la manca d’una estructura organitzativa adaptada a la realitat dels centres de FPA.

Finalment, cal destacar que el curs passat es van produir nombroses supressions de places docents en centres de FPA a conseqüència de la nova ordre de plantilles. Aquesta situació ha tingut conseqüències directes en l’oferta educativa d’alguns centres, amb la reducció de grups i amb alumnat que s’ha quedat sense plaça per manca de professorat suficient. Aquesta realitat contradiu l’objectiu de garantir oportunitats educatives per a totes les persones al llarg de la vida.

Atés que totes aquestes mancances tenen un impacte directe i negatiu en l’atenció a l’alumnat adult i en el funcionament dels centres de FPA, la Junta de Personal Docent No Universitari de València DEMANA a la Conselleria d’Educació:

La resolució d’aquestes deficiències estructurals i l’establiment d’un calendari d’implementació i seguiment de les mesures necessàries per a millorar el funcionament dels centres de FPA.
L’estabilització de les plantilles, traient totes les places existents al concurs de trasllats per tal de garantir la continuïtat dels equips docents i dels projectes educatius dels centres.
La revisió dels criteris de supressió de places i la recuperació de les places perdudes en els centres de FPA que han vist reduïda la seua oferta educativa.
La creació de places d’auxiliars administratius en tots els centres de FPA, amb l’objectiu d’alliberar el professorat i els equips directius de tasques burocràtiques que no els corresponen.
La dotació de professionals d’orientació educativa i d’atenció a la diversitat, per garantir una resposta adequada a les necessitats de l’alumnat adult.
Atesa la gran importància que té aquest nivell educatiu alguns equips directius consideren que caldria professorat amb habilitació de primària-FPA i secundària-FPA, ja que el desconeixement que la gran majoria del professorat té d’aquesta etapa educativa quan la tria condueix a profunds malestars, discussions i dubtes sobre les seues obligacions, deures i acceptació de l’horari.
Coneixement per part de l’administració de l’organització i funcionament de les escoles d’adults, ja que sovint els terminis per finalitzar tasques administratives no s’adeqüen al funcionament d’uns centres que fins abril estan matriculant i actualment funcionen per quadrimestres.
Facilitat per poder gaudir de les mateixes oportunitats que la resta de nivells educatius per disposar d’auxiliars de conversa de llengües estrangeres fent atractiva als candidats aquesta etapa educativa.
Oferiment de suport individualitzat i d’ajuda a la recerca de socis europeus per a participar en els programes ERASMUS+ educació d’adults.

Tot això amb l’objectiu de garantir l’equitat, la qualitat educativa i el dret efectiu a l’educació al llarg de la vida al País Valencià, assegurant una educació pública de qualitat, inclusiva i adaptada a les necessitats reals de la ciutadania.

2 . PER LA POSADA EN MARXA D’UN MECANISME QUE RECONEGA I PERMETA AL PROFESSORAT OPTAR PER UN PERMÍS PARCIALMENT RETRIBUÏT I LA CREACIÓ DELS DIES MOSCOSOS, ASSUMPTES PROPIS I DIES D’ANTIGUITAT.

Per al mecanisme de l’any de descans o any sabàtic no existeix un dret estatal únic, sinó que es fonamenta en normatives autonòmiques i sectorials de la funció pública. Moltes comunitats autònomes (Cantàbria, Euskadi, Castella i Lleó, Andalusia, Comunitat de Madrid, Galícia, Múrcia, Extremadura, Navarra i Aragó) ja regulen aquest mecanisme mitjançant convenis específics per a cada comunitat.

Es tracta d’un permís molt valorat i molt sol·licitat, en permanent via de millora en les comunitats esmentades, que, en línies generals, consisteix a treballar durant quatre anys cobrant el 85 % del sou i gaudir d’un cinquè any de descans, percebent igualment el 85 %.

La implantació del denominat any sabàtic a la nostra comunitat introduiria un important avanç i una indubtable millora de les condicions de treball del personal docent. Si entenem aquest personal com el principal actiu i una peça clau per al bon funcionament del sistema educatiu, resulta evident que la millora de les seues condicions laborals es traduiria en una millora del mateix sistema educatiu valencià.

Amb independència de la finalitat concreta a la qual cada beneficiari o beneficiària destine aquest any de descans, el que no es pot discutir és que poder gaudir-lo contribuiria a reduir l’estrés i altres tipus de malalties professionals, alhora que afavoriria una millor conciliació de la vida familiar i laboral.

També demanem a la Conselleria d’educació la negociació dels dies “moscosos”, assumptes propis i dies d’antiguitat (nomenats també “canosos”) que altres Comunitats com Andalusia, Madrid, Extremadura, Castella la manxa, Galícia, Aragó, Cantàbria … gaudeixen. Estos dies caldria negociar els dies tant en període lectiu, com no lectiu així com els dies amb retribució com els de no retribució. Els dies canosos seria al complir el sisé trienni, com en les comunitats que el tenen, i amb retribució.

Així doncs, des de la Junta de Personal Docent No Universitari de València

SOL·LICITEM:

Exigir a l’Administració educativa l’ampliació dels permisos existents, amb la finalitat de donar cabuda al permís parcialment retribuït per al professorat funcionari així com la creació dels dies “moscosos”, assumptes propis i dies d’antiguitat.

Reclamar l’obertura d’un procés de negociació per establir les característiques d’aquest permisos a la nostra comunitat.

3. MILLORES PER LA INCLUSIÓ EDUCATIVA

La situació actual de la majoria dels centres al País Valencià és d’un sentiment d’estar treballant soles amb unes ràtios molt elevades i amb alumnes NESE sense prou suport educatiu. Està situació d’abandonament fa que docents molt bé preparats no puguen oferir la millor qualitat educativa al nostre alumnat. Per això creguem que és necessària l’increment del personal relacionat amb la inclusió educativa. Necessitem Orientadors en totes les etapes educatives del sistema, des de primer cicle d’educació infantil fins a les FPA i la revisió de la ràtio d’orientadors per alumnes, ja que és molt elevada. També un augment de les plantilles dels mestres de PT I AIL com han fet en Astúries on en dos anys tindran un augment de 150 mestres de PT i 150 mestre de AIL i la seua presència en totes les etapes educatives, per millorar la inclusió educativa dels nostres alumnes.

Un altre problema són les substitucions dels mestres en general. Hem d’aconseguir un sistema de substitucions molt més àgil i sobretot més dotació econòmica en educació com ja hem sol·licitat algunes vegades en esta JPDNU de València.

Exigim des de la JPDNU de València a la Conselleria d’Educació una oferta major en els centres educatius de places d’orientació educativa, mestres de PT i mestres d’AIL que garantisca la inclusió REAL dels nostres alumnes NESE en tot el sistema educatiu, així com un sistema de substitucions més ràpid que en un màxim de 5 dies es cobrisquen totes les baixes. Sols de esta forma podrem atendre als alumnes amb altes capacitats, amb TEA, amb dificultats d’aprenentatge, TDAH, incorporació taradana, vulnerabilitat socioeducatvia, etc.)

4. LA JPDNU DEFENSA UN CALENDARI ESCOLAR EQUILIBRAT I CONSENSUAT AMB LA COMUNITAT EDUCATIVA QUE RESPECTE LES CONDICIONS LABORALS DEL PROFESSORAT

La Conselleria d’Educació ha presentat en Mesa Sectorial una proposta de modificació de l’Ordre d’11 de juny de 1998, que regula el calendari escolar a la Comunitat Valenciana. L’Administració justifica aquesta iniciativa assenyalant que es tracta d’una norma amb més de 25 anys de vigència i que el seu objectiu és actualitzar els criteris d’organització del calendari per a adaptar-los millor a la realitat social i a les demandes actuals de la comunitat educativa. Així mateix, ha insistit que la proposta no incrementa ni redueix el nombre total de dies lectius, sinó que planteja una redistribució dins del mateix marc, sense alterar la duració total del curs.

L’esborrany planteja canvis limitats, només en els apartats cinqué i sisé de l’Ordre. En l’apartat cinqué es manté la possibilitat que els ajuntaments proposen fins a tres dies festius escolars i s’elimina l’obligació que coincidisquen necessàriament amb les festes locals, atorgant més flexibilitat per a la seua elecció dins dels dies lectius. A més, s’introdueix expressament la possibilitat excepcional d’intercanviar blocs d’entre dos i quatre dies consecutius no lectius per altres d’igual duració lectiva, amb l’objectiu d’ajustar el calendari a determinades festivitats o tradicions locals.

La norma introdueix també límits i controls: aquests blocs hauran de situar-se fora dels períodes vacacionals mínims —Nadal i Pasqua— i no podran alterar ni l’inici ni el final del curs, ni el nombre total de dies lectius. Procedimentalment, s’exigeix l’acord previ del Consell Escolar Municipal i l’autorització de la Direcció Territorial corresponent.

La JPDNU de València considera totalment insuficients les modificacions plantejades per la Conselleria d’Educació. A més, la proposta genera desequilibris innecessaris i un creixent malestar en els consells escolars municipals i entre els diferents estaments de la comunitat educativa. En particular, la nova redacció de l’apartat cinqué de l’Ordre, que regula la proposta de dies festius i l’intercanvi de blocs lectius per part dels ajuntaments, pot provocar tensions innecessàries en l’àmbit propi de les diferents comunitats educatives de cada localitat, en traslladar als municipis i als centres educatius decisions sensibles sobre l’organització dels temps escolars.

Així mateix, la JPDNU considera imprescindible que qualsevol modificació normativa es troba amb l’obstacle i límit que estableix el marc legal vigent (LOE), que fixa un mínim de 175 dies lectius anuals. Aquest marc legal supera en molts casos el que estableixen sistemes educatius del nostre entorn i no garanteix per si mateix una millora de la qualitat educativa ni del rendiment de l’alumnat. Per això, la JPDNU defensa que aquest límit es convertisca en el màxim exigible, de manera que l’organització anual del calendari escolar no el supere en cap cas.

Davant d’aquesta situació, la JPDNU de València reclama:

• Consens real: La normativa no pot modificar-se de manera unilateral. És imprescindible un procés de negociació que incloga totes les parts implicades de la comunitat educativa.

• 175 dies lectius com a màxim: Qualsevol modificació, en haver de respectar la legalitat vigent que estableix un mínim de 175 dies lectius, converteix aquest límit en un obstacle per a una millor organització anual del calendari escolar i per a una distribució més equilibrada dels temps lectius i no lectius. Per això considerem més adequat i respectuós amb l’autonomia organitzativa de les diferents comunitats escolars que aquest límit es convertisca en el màxim a respectar dins del marc legal general.

• Distribució racional del temps escolar: La JPDNU defensa una organització del calendari que prioritze el descans de l’alumnat i del professorat per damunt d’altres interessos, establint períodes equilibrats i racionals entre temps lectius i no lectius.

• Equitat territorial: La gestió dels festius escolars no ha de generar greuges comparatius entre municipis ni entre comunitats educatives.

• Conciliació familiar efectiva: Les decisions sobre el calendari han de tindre en compte les necessitats reals de conciliació de les famílies, però aquesta no pot recaure exclusivament en l’activitat educativa dels centres escolars ni en el treball del professorat. Per a això és necessari dotar els centres de suports, serveis socials i professionals que presten els serveis assistencials complementaris que puguen necessitar les famílies.

La JPDNU adverteix, a més, del malestar que s’ha generat per la possibilitat de retallar els períodes vacacionals establerts que la reforma de l’Ordre de calendari escolar planteja i possibilita —com, per exemple, fer lectiu el dia 23 de desembre—. Aquesta JPDNU exigeix el respecte absolut als períodes vacacionals o no lectius establerts en el calendari escolar i que qualsevol modificació només es puga realitzar mitjançant el diàleg i la negociació col·lectiva amb els representants dels treballadors.

Així mateix, considerem que la proposta pot generar enfrontaments innecessaris entre famílies i professorat en traslladar als centres educatius decisions sensibles sobre l’organització del temps escolar sense aportar recursos socials addicionals ni criteris pedagògics clars.

Per tot això, la JPDNU de València insta la Conselleria d’Educació, que ha assenyalat que l’esborrany continuarà la seua tramitació mitjançant el procediment d’audiència pública, a obrir una negociació real i efectiva amb el professorat i la comunitat educativa sobre una qüestió essencial que afecta directament l’organització i el bon funcionament del sistema educatiu i les condicions laborals del professorat.

5. PROPOSTA D’ACORD DE LA JUNTA DE PERSONAL DOCENT NO UNIVERSITARI SOBRE EL DESBLOQUEIG DE LES INFRAESTRUCTURES EDUCATIVES DE SECUNDÀRIA A BÉTERA

La Junta de Personal Docent no Universitari de la província de València manifesta la seua profunda preocupació per la situació que pateixen els centres d’educació secundària de la localitat de Bétera, especialment l’IES Les Alfàbegues, com a conseqüència del retard acumulat en les actuacions previstes dins del Pla Edificant.

La planificació educativa per a aquesta localitat contempla dues actuacions fonamentals: la construcció d’un nou centre de secundària (IES Nº2 de Bétera) i la remodelació i ampliació de l’actual IES Les Alfàbegues. Ambdues actuacions són imprescindibles per donar resposta al creixement demogràfic de la població i a les necessitats educatives de l’alumnat.

No obstant això, el retard acumulat en l’execució d’aquests projectes està generant una situació cada vegada més difícil per al centre i per a la comunitat educativa.

En particular, l’IES Les Alfàbegues continua desenvolupant la seua activitat educativa en unes instal·lacions envellides i insuficients, amb problemes d’espai, massificació i mancances en les infraestructures que afecten directament tant les condicions d’ensenyament i aprenentatge de l’alumnat com les condicions de treball del professorat.

Aquesta situació es veu agreujada pel fet que la remodelació i ampliació del centre, la competència de la qual va ser delegada a l’Ajuntament de Bétera en el marc del Pla Edificant amb una inversió inicial pròxima als quatre milions d’euros, ha quedat paralitzada després de constatar-se la necessitat d’actualitzar el pressupost per l’increment dels costos de construcció.

A més, la Junta de Personal considera preocupant la manca d’informació pública clara sobre l’estat real tant d’aquest projecte com del procés de construcció del nou centre de secundària previst per a la localitat.

La qualitat del sistema educatiu també depén de disposar d’infraestructures adequades, i la situació actual no pot prolongar-se indefinidament sense afectar greument el funcionament del centre i el servei educatiu que es presta a l’alumnat.

Per tot això, la Junta de Personal Docent no Universitari acorda:

Instar la Conselleria d’Educació a desbloquejar de manera immediata les actuacions previstes dins del Pla Edificant relatives als centres de secundària de Bétera.
Actualitzar amb caràcter urgent la dotació pressupostària necessària per a poder executar la remodelació i ampliació de l’IES Les Alfàbegues i garantir la viabilitat del projecte.
Garantir la continuïtat i agilització del projecte de construcció del nou centre de secundària (IES Nº2 de Bétera), imprescindible per atendre les necessitats educatives presents i futures de la localitat.
Fer públic un calendari clar i detallat d’actuacions, amb informació actualitzada sobre l’estat dels procediments administratius i el termini previst d’execució de les obres.
Garantir la participació del centre educatiu afectat en les reunions de seguiment i en els processos de presa de decisions relacionats amb aquests projectes.
Traslladar aquest acord a la Conselleria d’Educació, a l’Ajuntament de Bétera, al Consell Escolar Municipal i als grups parlamentaris de les Corts Valencianes perquè adopten les mesures necessàries per garantir unes infraestructures educatives adequades.

La Junta de Personal recorda que la garantia d’un sistema educatiu de qualitat exigeix també unes infraestructures dignes i suficients, i que no es pot continuar ajornant una inversió imprescindible per al futur educatiu de la localitat de Bétera.

6. LA JUNTA DE PERSONAL DOCENT NO UNIVERSITARI DE VALÈNCIA DONA SUPORT A LA VAGA GENERAL EDUCATIVA DEL 31 DE MARÇ

La Junta de Personal Docent no Universitari de València, reunida en sessió ordinària, denuncia amb contundència una situació insostenible: el professorat valencià acumula més de 18 anys sense una negociació autonòmica real sobre les seues condicions laborals i salarials. Este abandonament prolongat ha comportat una pèrdua sostinguda de poder adquisitiu i ha situat el col·lectiu docent valencià en una posició clarament inferior respecte al professorat d’altres comunitats autònomes.

Tot i que en l’àmbit estatal s’han assolit en els darrers anys alguns acords retributius fruit de la negociació sindical —acords que han beneficiat el conjunt del funcionariat—, en el cas valencià aquests han estat pràcticament l’única via de millora salarial. Aquesta realitat posa de manifest la manca de voluntat política del govern autonòmic, que durant quasi dues dècades ha renunciat a negociar i a invertir de manera decidida en el seu professorat.

El problema, per tant, és clarament autonòmic. L’absència d’acords propis ha generat una bretxa salarial creixent i estructural respecte a altres territoris de l’Estat. Una bretxa que no sols no es redueix, sinó que s’eixampla any rere any, mentre altres comunitats milloren les condicions del seu professorat i al País Valencià es cronifica el retard.

Aquesta situació no és només una qüestió retributiva, sinó també el reflex d’un deteriorament progressiu del sistema educatiu valencià:

Les ràtios elevades dificulten una atenció educativa adequada i de qualitat, especialment per a l’alumnat més vulnerable.
La sobrecàrrega laboral del professorat s’ha tornat insostenible, amb un augment constant de la burocràcia, les exigències administratives i la manca de recursos.
L’incompliment de l’Acord de Plantilles de 2023 ha comportat la reducció de grups i de professorat, agreujant encara més la situació als centres educatius.
Les infraestructures educatives continuen deteriorant-se, amb centres obsolets i una inversió clarament insuficient.
Determinades decisions polítiques posen en risc el model educatiu i debiliten el paper del valencià com a llengua vehicular, un element essencial del sistema educatiu públic.

La inacció de l’administració ja no és tolerable. No es tracta d’un problema puntual, sinó del resultat d’una política prolongada de desatenció i precarització del sistema educatiu valencià.

Per tot això, la vaga del 31 de març no sols és legítima, sinó necessària i imprescindible.

ACORDA

Primer. Adherir-se de manera ferma i activa a la vaga educativa del 31 de març com a resposta a anys de bloqueig, inacció i manca de voluntat negociadora per part de l’administració autonòmica.

Segon. Exigir al govern valencià l’obertura immediata, sense dilacions ni excuses, d’una negociació salarial autonòmica real, que permeta reduir la bretxa salarial amb la resta de comunitats autònomes i recuperar el poder adquisitiu perdut pel professorat durant anys.

Tercer. Donar suport i impulsar les reivindicacions centrals del professorat valencià, que són clares, justes i inajornables:

Una pujada salarial digna i efectiva que compense la pèrdua acumulada de poder adquisitiu.
Una baixada real de les ràtios, imprescindible per garantir una educació pública de qualitat.
La reducció de la sobrecàrrega laboral, amb menys burocràcia i més recursos per als centres.
L’augment immediat de les plantilles docents, per atendre adequadament les necessitats de l’alumnat.
Infraestructures educatives dignes, sense barracons ni centres degradats.
La defensa del valencià com a llengua vehicular, pilar fonamental del sistema educatiu.

Quart. Fer una crida al professorat i al conjunt de la comunitat educativa perquè secundin massivament la vaga del 31 de març, ja que només a través de la mobilització es podrà forçar un canvi real.

Cinqué. Traslladar aquesta resolució a la Conselleria d’Educació i fer-la pública, advertint que, en absència d’una resposta immediata, les mobilitzacions s’intensificaran.

La Junta de Personal reafirma així el seu compromís inequívoc amb la defensa de l’educació pública i amb la dignitat del professorat valencià. El 31 de març ha de marcar un punt d’inflexió: o s’obri una negociació real, o les mobilitzacions continuaran augmentant.

RESOLUCIÓ DE LA JUNTA DE PERSONAL DOCENT NO UNIVERSITARI DE VALÈNCIA SOBRE LA PROTECCIÓ DE LES DADES DE SALUT DEL PROFESSORAT

La Junta de Personal Docent no Universitari de València, reunida en sessió ordinària, manifesta la seua preocupació pel fet que els parts de baixa mèdica del professorat adscrit a MUFACE continuen incloent informació clínica sensible —com ara el diagnòstic o el codi de patologia— en les còpies que arriben a l’Administració educativa i a les direccions dels centres.

Aquesta pràctica suposa una vulneració del dret fonamental a la intimitat del professorat, atés que les dades de salut formen part de les categories especialment protegides segons la normativa vigent i només poden ser tractades en l’àmbit estrictament sanitari. En conseqüència, no existeix cap justificació perquè l’Administració educativa o els centres docents tinguen accés a aquesta informació.

La normativa és clara. El Reglament General de Protecció de Dades, la Llei Orgànica de Protecció de Dades i Garantia dels Drets Digitals i l’article 18 de la Constitució estableixen que les dades mèdiques han de gaudir d’una protecció reforçada. Malgrat això, el professorat continua veient com la seua informació sanitària es transmet de manera injustificada fora de l’àmbit mèdic, una situació que resulta incompatible amb les garanties que ha d’oferir una administració pública.

A més, aquesta pràctica comporta un tracte desigual respecte d’altres col·lectius laborals, en els quals els parts destinats a l’empresa o a l’administració no inclouen cap diagnòstic ni dada clínica. El professorat no pot ser un col·lectiu obligat a exposar la seua informació sanitària per a justificar una situació d’incapacitat temporal.

L’Administració educativa no necessita conéixer la malaltia concreta d’una persona per a gestionar una baixa laboral. La seua funció s’ha de limitar a acreditar l’existència de la situació d’incapacitat temporal i la seua duració, sense accedir a dades mèdiques que formen part de l’esfera privada del personal docent.

Per tot això, la Junta de Personal Docent no Universitari de València demana a la Direcció Territorial que:

Primer. Exigisca a la Conselleria d’Educació i a MUFACE la modificació immediata del model de parts de baixa, eliminant qualsevol referència al diagnòstic o al codi de patologia en les còpies destinades a l’Administració educativa.

Segon. Reclame la garantia real i efectiva de la confidencialitat de les dades de salut del professorat, mitjançant l’adaptació urgent dels procediments administratius a la normativa vigent en matèria de protecció de dades.

Tercer. Instar l’Administració a posar fi de manera immediata a qualsevol pràctica que supose una vulneració del dret a la intimitat i a la protecció de dades del professorat.

Quart. Donar suport a les accions legals i administratives que es puguen impulsar per a defensar els drets del col·lectiu docent davant aquesta situació.

La Junta de Personal Docent no Universitari de València recorda que la informació relativa a la salut del professorat forma part de l’esfera privada de les persones i que la seua protecció no és opcional, sinó una obligació legal que l’Administració ha de garantir de manera estricta i immediata.

CENTRES:
1. PEL RECONEIXEMENT COM A CENTRE SINGULAR (CAES) DEL CEIP “MIQUEL ADLERT I NOGUEROL” (VALÈNCIA)

El CEIP Miquel Adlert i Noguerol és un centre educatiu situat al barri de l’Amistat. Disposa d’Aula UECO i està catalogat com a centre d’integració preferent per a alumnat amb necessitats motrius. Es tracta d’un centre amb una elevada diversitat, en el qual conviu alumnat de diferents nacionalitats i ètnies, així com alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE).

En els darrers anys, el perfil de l’alumnat ha evolucionat significativament, incrementant-se notablement el nombre d’alumnat de compensatòria fins a assolir uns nivells que justificarien plenament la seua consideració com a Centre Singular (CAES). Aquesta catalogació ha sigut sol·licitada en diverses ocasions; no obstant això, la resposta rebuda ha sigut que ja existeix un centre CAES pròxim (CEIP Jaume I).

Tanmateix, la presència d’un únic centre CAES a la zona resulta insuficient per a donar resposta a les necessitats d’una comunitat educativa tan diversa com la del barri. La no catalogació del CEIP Miquel Adlert i Noguerol com a CAES implica un perjudici en la igualtat d’oportunitats de l’alumnat, que requereix recursos addicionals per a una adequada atenció educativa. A més, aquesta situació comporta una sobrecàrrega significativa per a l’equip directiu i el claustre, que han d’assumir tasques administratives i educatives extraordinàries (com la gestió de beques de menjador, entre altres), així com l’atenció a una casuística complexa, sovint agreujada per les dificultats lingüístiques.

Per tot això, sol·licitem que es tinguen en compte les característiques específiques del centre, amb la finalitat que se li atorgue el reconeixement com a Centre Singular (CAES) i, en conseqüència, els recursos necessaris per a atendre adequadament les necessitats ja existents (compensatòria i/o NESE). Així mateix, es demana que aquest criteri s’aplique també a altres centres que es troben en circumstàncies similars.