UGT PV acull la presentació del llibre «Afusellats. Mestres i republicans»

Este 14 d’octubre de 2021, la presentació del llibre coordinat per Wilson Ferrús, ha reunit en la casa del poble del sindicat a familiars, associacions memorialistes i representants d’ajuntaments, en un acte que ha recuperat les histories dels 20 mestres afusellats durant la guerra civil i la dictadura franquista al País Valencià.

En la presentació ha participat el secretari general d’UGT PV, Ismael Sáez; el Director General de Qualitat Democràtica, Responsabilitat Social i Foment de l’Autogovern de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Iñaki Pérez; la professora d’Història de l’Educació a la UV i membre del Consell de Cultura d’UGT PV, Carmen Agulló; i el coordinador del llibre i també professor d’Història de l’Educació a la UV, Wilson Ferrús.

Este llibre es tracta d’un estudi històric i memorialístic, que recupera esta història negada i silenciada durant la dictadura, però també en la democràcia, i que durant estos anys familiars i historiadors han treballat per recuperar la seua memòria. Segons Ferrús “contar la veritat dels fets és incidir en la necessitat de justícia i reparació i significar els seus noms.”

Per a Agulló, “la recuperació de les històries dels 20 mestres afusellats és necessària per a recuperar una memòria que ha de ser exemplar, que sevisca de model per a actuar en el present. El coneixement d’estes injustícies ha de servir per a lluitar contra les injustícies de hui.”

Aquesta primera edició ha sigut patrocinada per la Fundació Pascual Tomás d’UGT-PV i subvencionada per la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana.

D’esquerra a dreta: Wilson Ferrús, Carmen Agulló, Inaki Pérez i Ismael Sáez

Els autors i les autores del llibre

Galeria de fotos || UGT PV acull la presentació del llibre «Afusellats. Mestres i republicans»

PREÀMBUL

Recuperar la nostra memòria històrica i democràtica, un deure inexcusable

Ismael Sáez Vaquero

Secretari general d’UGT-PV

President Fundació Pascual Tomás

Recuperar la memòria històrica i democràtica és una necessitat i, alhora, una obligació que tenim amb la nostra societat però també, molt especialment per a nosaltres, amb les nostres organitzacions, aquelles que van patir d’una manera ferotge la barbàrie d’una repressió, la de la dictadura franquista. Li ho devem a les dones i homes que, durant la II República, van lluitar pels nostres drets i llibertats i per la construcció d’un incipient estat social i democràtic de dret avançat que, el colp d’Estat del 18 de juliol de 1936, la Guerra Civil, i la posterior dictadura franquista, van aconseguir esclafar i destruir.

La Unió General de Treballadors (UGT) i les seues federacions, en especial la històrica Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyament (FETE), van lluitar en defensa dels drets humans i els valors democràtics i per això, per a silenciar la seua obra i la seua acció, els i les militans van patir l’exili i el desterrament, van ser empresonats o van pagar fins i tot amb la seua vida. És necessari, seguint el relator especial de Nacions Unides, la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició i, a més, treure de l’oblit i de l’ostracisme els seus noms i les seues obres.

Amb l’objectiu de portar a terme aquesta tasca de recuperació de la nostra memòria històrica i democràtica, d’una manera rigorosa, efectiva i veraç, comptem amb la Fundació que porta el nom del valencià Pascual Tomás Taengua, secretari general de la UGT en l’exili entre 1944 i 1968. La Fundació, entitat sense ànim de lucre i vinculada al sindicat, que té entre els seus principals objectius precisament contribuir a aquesta recuperació metòdica i sistemàtica de la nostra memòria, és la que impulsa i dona suport a aquesta publicació amb l’ajuda i subvenció de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, dirigida per la consellera Rosa Pérez Garijo. Hem d’agrair públicament la seua col·laboració i la seua implicació perquè aquest projecte puga arribar, no solament a la ciutadania en general, sinó especialment als Instituts d’Ensenyament Secundari, i estiga a l’abast de tota la comunitat educativa per tal que puguen conéixer i valorar el nostre passat democràtic recent i a les persones que en la lluita per aconseguir-lo van pagar amb la seua vida.

És essencial, per higiene i salut democràtica, en la nostra societat actual, la promoció i difusió de la memòria històrica i democràtica valenciana, entesa com la salvaguarda, el coneixement i la difusió de la història de la lluita dels valencians i valencianes pels seus drets i llibertats democràtiques. Recuperar aquesta memòria serveix, a més, d’homenatge i reconeixement merescut a les seues víctimes, per a conéixer i divulgar de manera rigorosa la història de la lluita en defensa del legítim règim republicà i les seues conseqüències així com també, els seus protagonistes, amb l’objectiu de fer justícia i recuperar referents de lluita pels drets humans, la llibertat i la justícia social.

L’homenatge, la localització i recuperació de les restes de persones assassinades i també dels combatents abandonats en fosses comunes sense identificar, l’explicació del que podia haver ocorregut als familiars, l’atenció psicològica, el reconeixement social i institucional i la justícia reparadora, tant en l’aspecte moral com material, són tasques que formen part de la recuperació de la nostra memòria històrica. Com pot una societat defensar la llibertat i la democràcia si als qui ho van fer en un altre temps se’ls castiga amb l’amargor del silenci i la vergonya?

La dictadura franquista va crear una espessa xarxa repressiva que tenia com a objectiu eliminar física i ideològicament l’enemic republicà i terroritzar el conjunt de la població. Per això, la repressió va abastar tots els camps possibles i va ser un instrument de dominació, d’humiliació i de consens forçat. La repressió va ser consubstancial al règim franquista i va convertir el país en una immensa presó. De fet, durant el període 1939-1948, l’eix de la política repressiva franquista va ser la «justícia» militar que, amb els seus sumaris d’urgència i els seus Consells de Guerra, va omplir les presons de penats i els cementeris d’executats.

Aquest llibre coral, coordinat pel catedràtic d’Institut, professor i investigador Wilson Ferrús Peris i amb un capítol introductori de la doctora i professora M. Carmen Agulló, una autoritat en la investigació de la política educativa republicana i la repressió franquista, pretén contribuir a la defensa, reconeixement i dignificació dels 20 mestres que van ser afusellats al País Valencià una vegada finalitzada la guerra, després de la victòria, i treure’ls de la desmemòria i el silenci a què van estar condemnats per la història oficial, després de ser assassinats. Junt a Ferrús i Agulló ens hi trobem un elenc d’autores i autors, un total de 18 investigadors i investigadores, de diversa procedència territorial, professional i acadèmica, que han col·laborat, amb un treball rigorós i exhaustiu, perquè aquest llibre siga una realitat i un referent.

Un total, doncs, de 20 mestres que tenien una vida personal i una trajectòria professional que, en major o menor mesura, també es van comprometre amb els valors, els canvis i la modernització que representava la II República, que van apostar per la democratització del país i la seua regeneració al mateix temps que es van implicar en la política educativa dels nous governs progressistes. Alguns d’ells ja havien format part d’organitzacions juvenils, estudiantils o polítiques, i ara assumien el paper d’ànima de l’escola que els atorgava la República. Mestres que, després del colp d’Estat, també van prendre partit i, amb més o menys compromís, van participar en la lluita antifeixista i en la defensa de la República i els valors democràtics.

Més de la meitat d’aquests mestres assassinats, un total de 14, formaven part de la FETE (5 d’ells eren militants històrics que s’havien afiliat abans del colp d’Estat) i/o de la UGT, dos dels quals havien participat en la fundació del sindicat en la seua població; altres 3 eren actius militants de la CNT. A tots ells, el que els unia, des de la seua heterogeneïtat i les diferències ideològiques, era la lluita i defensa de la llibertat, els ideals democràtics i la creença que el canvi social només era possible per l’educació

Des d’UGT País Valencià estem orgullosos i orgulloses de contribuir a la defensa i recuperació de la nostra memòria històrica i democràtica.