El pròxim 11 de maig, la comunitat educativa torna a fer un pas endavant amb la força que ja va demostrar el passat 11 de desembre i també el 31 de març. Aquelles jornades van ser els primers avisos: la defensa de l’educació pública, de qualitat i en valencià no s’atura.
Hui, continuem la mobilització amb més determinació que mai, perquè les causes que ens van portar als carrers no s’han resolt, i algunes encara s’han agreujat. Malgrat la dimissió de Mazón i el canvi de nom al capdavant de la Conselleria d’Educació, el talant no ha millorat, al contrari, no hi ha negociació i els motius s’enquisten. La Conselleria es burla de tota la comunitat educativa cada vegada que seu a una taula a negociar. L’última de les burles ahir, amb la proposta de pagament de 75 euros bruts en tres anys al professorat o cap concreció respecte dels punts de negociació restants. La Plataforma crida a tota la comunitat educativa a secundar la vaga indefinida i motiva a participar en totes les mobilitzacions.
Des de l’inici de curs hem patit precarietat, improvisació, infrafinançament, retallades i una absoluta manca de respecte cap a la comunitat educativa en bloc, cap als nostres drets. Aquestes polítiques han colpejat no només el professorat, sinó també el personal que sosté i fa possible el funcionament diari dels centres, i també les famílies s’han vist afectades per les negligents aportacions d’aquesta Conselleria d’Educació. La vaga del 11 de maig és, per tant, una resposta necessària i col·lectiva.
Amb totes les reivindicacions i tot i la força que ens espenta, no podem més que estar alerta a allò que és el més important del sistema educatiu, els nostres fills i filles, el nostre alumnat. Ja ho hem dit moltes vegades, vetlarem junt a la plataforma sindical perquè el dilluns la vaga no perjudique a l’alumnat al què cal garantir el seu dret a ser avaluat, al igual que defensarem el dret del professorat a fer vaga i a reivindicar unes condicions laborals dignes. Que la Conselleria envie una carta partidista a les famílies en un intent desesperat per confrontar-nos, és una acció inadmissible. La Generalitat no pot utilitzar canals i càrrecs per fer propaganda de gestió, desacreditar un conflicte o pressionar contra l’exercici del dret a vaga. I a més, fent servir dades falses o tergiversades que els sindicats ja estan treballant. Li ho diem alt i clar ala Consellera Ortí i al president de la Generalitat, les famílies estem amb el professorat, secundem la vaga, volem una educació pública i de qualitat. El problema el té la Conselleria i és ella qui ha de donar resposta al conflicte que té damunt de la taula.
Si la Consellera Ortí i el govern valencià no prenen mesures immediates, la vaga indefinida serà una realitat. Exigim ja una negociació real i efectiva i que es revertisca una situació que afecta a la qualitat de l’ensenyament públic.
Les nostres reivindicacions són clares:
1. Derogació immediata de la Llei Rovira
Demanem a la nova consellera d’Educació que actue amb responsabilitat i escolte el clam unànime dels centres i famílies: cal derogar una llei que debilita el valencià com a llengua vehicular, desvertebra el sistema educatiu i genera desigualtats territorials.
2. Ràtios més baixes i recursos suficients
Les aules massificades impedeixen una educació de qualitat. Reduir les ràtios és imprescindible per a garantir una educació de qualitat, inclusiva i atenta a les necessitats de l’alumnat.
3. Menys burocràcia i millora de la salut laboral del professorat
La sobrecàrrega administrativa impedeix fer una docència plena. Cal reduir-la de manera immediata i garantir condicions de treball dignes i saludables.
4. Infraestructures educatives dignes i recuperació dels pressupostos retallats
Hi ha centres que encara pateixen les conseqüències de la DANA i que continuen sense solucions. Reclamem inversions urgents i un compromís pressupostari estable i suficient. El PLA Edificant ha de tornar a ser una realitat.
5. Millores salarials i condicions laborals dignes per al professorat
És imprescindible revertir retallades, reforçar plantilles i garantir estabilitat.
6. Dignitat, reconeixement i condicions laborals justes per al PAE i el PAS
Sense el Personal d’Atenció Educativa (PAE) i el Personal d’Administració i Serveis (PAS) no hi ha educació pública possible. Les persones que formen part d’aquest
col·lectiu també sostenen el funcionament dels centres, garanteixen l’atenció a l’alumnat, asseguren l’acompanyament educatiu i la qualitat del servei públic.
