16 d’abril de 2020 (19.50 CET)
Un article de XEMA TARAZONA publicat en Economia Digital
La Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana, dirigida per Vicent Marzà, ha aclarit les diferents mesures que s’han establit des del Ministeri. Per part seua, sindicats com a UGT aproven gran part d’elles, però creuen que encara queda molt per fer i molts problemes per solucionar.
El primer aspecte a destacar és que no haurà aprovat general, sinó que es avaluarà a cada alumne individualment a partir dels resultats dels dos primers trimestres i el treball realitzat de forma no presencial en el tercer. La Conselleria ha aclarit que l’avaluació es farà “sempre sense perjudicar l’alumnat més vulnerable”.
A més, el curs finalitzarà en la data prevista i no es farà classe a l’estiu, ja que es tracta d’un període no lectiu. Així mateix, tots els alumnes, excepte casos excepcionals que consideren els equips docents, passaran de curs.
De la mateixa manera, també estarà en mans del professorat decidir qui es titula i qui no, encara que des de la Conselleria s’ha assenyalat que amb caràcter general, excepte excepcionalitat, l’alumnat d’ESO, FP, Batxillerat i GES rebrà els seus títols. Sobre aquest tema, els alumnes que realitzen les proves d’accés a la universitat gaudiran de major opcionalitat a partir dels continguts treballats presencialment.
ACCEPTACIÓ D’UGT.- El secretari autonòmic d’ensenyament d’UGT, Així mateix, ha expressat que tant Ministeri com Conselleria creuen prioritaris certs aspectes conforme van sorgint els problemes, però Malgrat això, ha explicat que Una de les grans incògnites que hi haurà quan acabe aquest curs serà la planificació del següent.
Sobre els professors, ha asseverat que “han hagut de posar els seus propis mitjans materials i arreglar-li-les de mil i una maneres per a poder impartir classe” pel fet que, ha explicat, “el sistema no estava preparat per al teletreball ni per a mesures telemàtiques”.
Així i tot, s’ha lamentat que el problema encara és pitjor en els alumnes que no poden accedir als continguts. Per això, ha instat a les institucions a reflexionar i els ha exigit que es desenvolupe “un mitjà que siga eficaç i apte per a impartir l’ensenyament a distància”. D’aquesta manera, ni professors ni alumnes tornaran a estar desprotegits davant una nova situació com aquesta.
Finalment, ha explicat que les conseqüències per a l’alumnat d’aquesta situació excepcional són “impensables”. Ha assenyalat que “no sabem què suposarà el curs, els canvis i la incertesa per a ells”. Per això, sobre la mesura de repetició de curs creu que ha de ser “tan excepcional com la situació que estem vivint”.
El dret a l’educació en temps de coronavirus
Des de fa uns mesos una paraula s’ha colat en les nostres converses i preocupacions: COVID-19. Al principi era una notícia que succeïa i posava en perill la salut de les persones a milers de quilòmetres. Escoltàvem un ressò sobre les mesures que intentaven solucionar una situació que ens semblava pròpia d’una pel·lícula de ciència-ficció. Les setmanes han anat passant, i les accions que intenten donar resposta al que ja hui, l’Organització Mundial de la Salut, considera com una pandèmia ocorren en el nostre entorn més pròxim i han transformat el nostre dia a dia. Per això, el Butlletí d’Aula Intercultural del mes de març es dedica en aquesta ocasió al COVID-19.
Les classes presencials estan suspeses en tots els nivells del nostre ensenyament i segons dades de la UNESCO, 850 milions de xiquets, xiquetes i joves, aproximadament la meitat de la població estudiantil mundial, no acudeixen en l’actualitat a les escoles i universitats a causa del COVID-19. El tancament dels centres, és una mesura sense precedents, que aquesta aplicant-se ara mateix en més de 102 països del món.
Malgrat el tancament, la comunitat educativa segueix en actiu per a intentar garantir el dret a l’educació. Les institucions educatives, així com el professorat, han buscat diferents solucions que van des d’alternatives d’alta tecnologia, com a classes de vídeo en temps real realitzades a distància, fins a opcions com la programació educativa en canals de televisió o ràdio.
En molt poques setmanes, des de les nostres cases, amb la modificació per complet dels nostres hàbits i escoltant les noticies, mesures i recomanacions anem començant a comprendre la fragilitat de la vida i la importància de la cura de la salut. A través de les xarxes, a poc a poc anem veient que ningú se salva només, que les fronteres no existeixen, i menys per als virus, que la salut és un dret universal, i que protegir-la a través dels serveis públics, que ens garanteixen la igualtat d’oportunitats entre totes i tots, és un deure col·lectiu.
Dins d’aqueixos deures col·lectius que veiem fonamentals garantir per a una vida digna en la nostra societat està l’educació. Previ a aquesta crisi sanitària, érem conscients que l’educació és una eina clau per a disminuir les desigualtats socials.
A Espanya, l’educació ha tingut en les últimes dècades un paper determinant en la mobilitat social d’amplis sectors de la població. No obstant això, estudis i informes publicats en els últims temps per ONGs i organismes internacionals ens assenyalaven que l’ascensor social de l’educació té limitacions i que és necessari que en el disseny de les polítiques educatives es tinga en compte la diversitat de l’alumnat amb la finalitat de fer efectiu el principi d’igualtat d’oportunitats que pretenen les polítiques públiques.
COVID-19: UN GRAN REPTE PER A LA FORMACIÓ PROFESSIONAL
Els agents socials i el Govern haurien de reflexionar conjuntament sobre com afecta el Covid-19 a la FP per a poder detectar els nous problemes generats per la pandèmia i així trobar solucions puntuals tant per a aquest curs com per al pròxim, ja que tot apunta al fet que el virus continuarà actiu almenys 12 mesos més.
Desgraciadament, fins que no tinguem la vacuna, la immunitat no està totalment garantida. Mentre això no ocórrega, ens haurem d’adaptar a la situació perquè si la formació ha de continuar exercint-se, ha de ser amb responsabilitat, amb la higiene i la protecció necessària de les persones.
Entre tots i totes hauríem de vetlar perquè el retorn a la normalitat es faça complint estrictament les mesures de seguretat que establisquen les autoritats sanitàries, tant per a l’alumnat com per a totes les persones que treballen en els centres educatius, formatius i les empreses. No compartisc en absolut l’afirmació optimista del Conseller de la Generalitat catalana que va declarar en una entrevista que en «els tallers de formació professional serà més fàcil aplicar les mesures de distanciament social, quasi el podríem aplicar demà mateix.»
La situació excepcional que estem patint fa que estiguem en l’obligació de formulem unes quantes preguntes prèvies relatives al retorn a les aules: Quan el govern autoritze l’obertura total de les empreses, com serà la volta i reincorporació de l’alumnat en pràctiques? Progressiva i gradual? En funció de si les empreses són essencials o no? Se seguirà el mateix criteri del Govern central en l’escalonament? L’entrada i l’eixida en els centres educatius serà flexible i gradual o tot l’alumnat entrarà a la mateixa hora creant grans acumulacions? Com es preveu actualment solucionar-ho?
He de dir que per part de l’administració fins ara s’estan donant instruccions valuoses pensant molt en el curt termini, encaminades a dotar de contingut al que queda de curs 2019-2020, de com avaluar-ho i de com finalitzar les pràctiques ja iniciades per l’alumnat fixant un mínim assolible, la seua substitució i situacions excepcionals que els equips docents hauran de resoldre en virtut de les seues potestats atorgades per l’administració.
Entenc que no estaria de més que a principi del pròxim curs 2020-2021 es fera una avaluació inicial de l’alumnat amb la finalitat de trobar solucions individualitzades al seu progrés competencial. Hauríem de prendre una sèrie de mesures que ens ajudarien a afrontar la situació, us les presente a continuació.
MESURES RELATIVES A LA FORMACIÓ PROVISIONAL EN LÍNIA
La bretxa digital de l’alumnat: Per a no augmentar la desigualtat en l’accés a l’aprenentatge, és important garantir que els i les estudiants tinguen la igualtat de possibilitats a casa: ordinador, auriculars, micros, programes i connexió a Internet d’alta velocitat. En cas contrari les administracions públiques haurien de proporcionar-li’ls. Destacar també que el professorat en situació precària com els substituts i les substitutes podria necessitar d’un suport similar. A Itàlia per citar un exemple, l’alumnat i el professorat disposa d’un xec anual per a gastar en llibres, ordinadors, programari, als docents, ara, els donen un plus pel teletreball. En aquest sentit seria interessant tindre en compte els consells que dóna la Comissió Europea sobre aquest tema i de les quals ens hem fet eco parcialment, adaptant-les a la nostra realitat.
Creació de Projectes motivadors: El repte per als centres educatius ha de ser el de crear projectes aplicant noves metodologies per a poder interactuar i cooperar amb els estudiants telemàticament, això hauria de permetre a l’alumnat treballar en situacions i projectes reals. Això comporta modificar el sistema d’avaluació, la qual ha de desenvolupar-se d’una manera més creativa amb preguntes, qüestionaris, etc. que ens porte a una avaluació més competencial com en els estudis secundaris.
Reinvenció de les pràctiques de taller o laboratori per a fer-les on-line: Un altre gran repte és el de com assignar els diferents tipus de tasques pràctiques que puguen emprendre a casa amb la dificultat que això comporta. En la formació professional hi ha cicles formatius molt procedimentals, d’oficis i amb competències profesionalizadoras que difícilment són substituïbles o que es puguen treballar bé a distància.
Recursos humans i tecnològics per a afrontar la nova situació: Tenim suficient professorat per a poder fer un seguiment individual de l’alumnat una o dues vegades per setmana? Estan formats digitalment? Tenen els docents els recursos tècnics necessaris?
MESURES RELATIVES A LES PRÀCTIQUES
Actualment tenim un major problema amb les pràctiques en les empreses pel tancament d’aquestes. Ens preocupa particularment la situació de les empreses on feien o havien de fer les pràctiques el nostre alumnat tant de Formació en Centre de Treball (FCT) o d’FP Dual. Potser algunes hauran tancat o estan afectades per EROs o ERTOs.
Caldrà veure la predisposició que puguen tindre les empreses per a reprendre les pràctiques. Seria un gran error estratègic per al país no continuar-les si les mesures de seguretat ho permeten.
Queda clar que el Ministeri facilita amb la rebaixa a 220h de pràctiques que l’alumnat les aprove.
Els espais per a impartir-les són segurs en matèria de salut? El material compartit es desinfecta? S’individualitza com en la construcció i indústria? En matèria de risc laboral i sanitari se’ls equiparà adequadament, respectant les distàncies requerides per la conselleria de salut? I en aquelles professions que no siga possible, com es farà? L’alumnat i la resta de personal haurà d’anar amb màscara i guants? Qui els facilita i fa la reposició, el centre, l’Administració? Es tindrà previst això? I les empreses que no tinguen Comité, com farem el seguiment de la seguretat de l’alumnat en pràctiques?
MESURES RELATIVES A CALENDARI I ESPAIS
Abans de publicar el calendari escolar del pròxim curs acadèmic s’hauria de preveure de manera excepcional una organització diferent dels espais per a poder complir amb les mesures de distanciament social mentre que no es controle la pandèmia.
Una mesura que ajudaria a optimitzar els espais dels centres, si fóra necessari, seria la d’establir torns de demà-tard o mixtos. Sóc conscient que aquesta possibilitat dificulta confeccionar l’horari del centre, però s’hauria de tindre en compte per a baixar la densitat de les aules i tallers. Això és preferible a no poder obrir un Institut perquè no es poden mantindre les distàncies de seguretat recomanades per les autoritats sanitàries. Els mòduls impartits en un taller o laboratori difícilment poden ser virtuals. S’haurien de fer desdoblaments en totes les famílies professionals adequant-los a la realitat espacial de cada centre.
Una altra idea facilitadora seria la de fer les sessions de 45 minuts de duració per a poder compactar horaris i alliberar els espais que faciliten més assignacions horàries.
Entenem que en la situació actual, més que mai s’ha de fer una baixada de ràtios en tots els espais comuns: aules, tallers, laboratoris, menjadors, etc. per a mantindre el distanciament social recomanat. És un gran repte que ha d’assumir tota la societat perquè suposarà un cost econòmic i social considerable.
