09/02/2026. PROPOSTES D’UGT DE RESOLUCIÓ PER A LA JUNTA DE PERSONAL.

UGT Ensenyament ha presentat un conjunt de propostes generals i per a centres davant la Junta de Personal Docent No Universitari. La finalitat és donar visibilitat i solució a les problemàtiques detectades. En aquesta junta, totes les resolucions presentades, han sigut aprovades.

RECORDATORI DE LA JUNTA DE PERSONAL DOCENT NO UNIVERSITARI:
La Junta de Personal Docent No Universitari s’erigeix com el principal òrgan d’interlocució davant la Conselleria d’Educació, amb la missió fonamental de representar i defensar els drets del col·lectiu docent dels centres públics. La nostra tasca s’articula a través de la negociació col·lectiva de les condicions laborals i la vigilància estricta de la seguretat i salut laboral a les infraestructures educatives. Així mateix, exercim una labor de fiscalització del Registre de Personal i treballem activament per la millora del sistema educatiu, impulsant tant l’optimització dels espais físics com la modernització de la gestió administrativa digital als centres.

PROPOSTES GENERALS

1. CONSTRUCCIÓ DE CENTRES EDUCATIUS A LA CIUTAT DE GANDIA: CEIP I IES
2. BAIXES TEMPERATURES ALS CENTRES EDUCATIUS
3. JUSTIFICACIÓ DE FONS EUROPEUS ALS CENTRES DE NOVA CREACIÓ DE PRIMER CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL.
4. SOBRE EL RECONEIXEMENT I REGULACIÓ DE LA TASCA DEL PROFESSORAT IMPLICAT EN PROJECTES ERASMUS+
5. NECESSITAT D’ESTABLIR UN SISÈ SEXENNI PER AL PROFESSORAT DEPENDENT DE LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ
6. Resolució de la JPDNU de València sobre la situació del professorat adscrit a MUFACE en situació d’Incapacitat Temporal

PROPOSTES DE CENTRES

1. T.1. CEIP ANTONIO GARCÍA LÓPEZ DE VALÈNCIA: FALTA DE MIG LLOC ADDICIONAL DE COMPENSACIÓ D’HORES PEL DESENVOLUPAMENT DE LA FUNCIÓ DIRECTIVA I FALTA D’EDUCADOR/A DE L’AULA DE 2 ANYS DES DE PRINCIPI DE CURS
2. T.2. PER LA CONSTRUCCIÓ D’UN NOU GIMNÀS I L’ADEQUACIÓ DE LES AULES DE TECNOLOGIA DE L’IES SANT VICENT FERRER D’ALGEMESÍ
3. T.3. PER L’INCREMENT DE PERSONAL EDUCADOR DE SUPORT A LA INCLUSIÓ EDUCATIVA AL CEIP RIBALTA D’ALGEMESÍ
4. T.4. SOBRE L’INCREMENT DE PERSONAL D’ORIENTACIÓ A L’IES TIRANT LO BLANC DE GANDIA
5. T.5. FALTA DE PERSONAL NO DOCENT A L’IES TIRANT LO BLANC DE GANDIA I DE LA RESTA DE CENTRES AFECTATS IGUALMENT DE LA DEMARCACIÓ TERRITORIAL.
6. T.6. CEIP LLUÍS GUARNER – VALÈNCIA. FALTA DE PERSONAL DOCENT I NO DOCENT I MANTENIMENT  DEFICIENT DEL CENTRE

1.- PER LA CREACIÓ DE DOS NOUS CENTRES EDUCATIUS A GANDIA: UN NOU INSTITUT D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA I BATXILLERAT I UN NOU CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA

La Junta de Personal Docent No Universitari de València (JPDNU de València) constata que, des de fa diversos cursos, la ciutat de Gandia pateix una pressió creixent de matrícula en els seus centres educatius, una situació que impedeix complir de manera adequada la normativa vigent en matèria de ràtios en les diferents etapes d’Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària i Batxillerat.

Aquesta situació es veu agreujada pel fet que, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la ciutat de Gandia es troba entre els municipis que més han crescut en població de tot l’Estat espanyol en els darrers anys, fet que ha tingut un impacte directe i sostingut en l’augment de l’alumnat escolaritzat.

La matrícula sobrevinguda, que es repeteix any rere any, està desbordant la capacitat real dels centres educatius, generant problemes greus d’organització, massificació de les aules i dificultats per garantir una atenció educativa adequada a l’alumnat.

Actualment, la ciutat de Gandia compta amb 6.796 alumnes d’Educació Infantil i Primària, 4.158 alumnes d’Educació Secundària i 899 alumnes de Batxillerat, la qual cosa suposa un total de 11.853 alumnes escolaritzats. En el curs actual, s’ha produït una matrícula sobrevinguda de 771 alumnes (150 en Infantil, 325 en Primària, 257 en Secundària i 39 en Batxillerat), amb una previsió d’arribar als 1.500 alumnes sobrevinguts al final del curs.

Com a conseqüència directa d’aquesta situació, s’ha hagut d’autoritzar un increment del 10 % en les ràtios d’Educació Primària, i les famílies no poden exercir amb normalitat el dret a triar centre educatiu, atés que és l’Ajuntament qui ha de distribuir l’alumnat amb criteris d’equitat davant la manca de places disponibles.

La JPDNU de València considera que aquesta situació és insostenible i que la manca d’una planificació adequada d’infraestructures educatives està afectant tant les condicions d’ensenyament del professorat com el dret de l’alumnat a una educació pública de qualitat.

Per tot l’exposat, la Junta de Personal Docent No Universitari de València exigeix a la Conselleria d’Educació la creació immediata de dos nous centres educatius a la ciutat de Gandia: un nou institut d’Educació Secundària i Batxillerat i un nou centre d’Educació Infantil i Primària, com a mesura imprescindible per garantir unes ràtios adequades, una escolarització digna i una planificació educativa ajustada a la realitat demogràfica actual i futura del municipi.

2.- BAIXES TEMPERATURES ALS CENTRES EDUCATIUS.

La JPDNU denuncia la situació d’alguns centres dependents de la Conselleria per baixes temperatures a les aules que van arribar  fins els 8°C. Al actual curs diversos sindicats hem començat unes mobilitzacions reivindicant aspectes fonamentals per a la millora del sistema educatiu al País Valencià. Una d’elles és infraestructures dignes. Per este motiu traslladem alguns casos concrets que volem fer extensibles a tots els centres que tinguen algunes de les situacions.

En alguns casos es tracta de centres afectats per la Dana com el CEIP Vil·la Romana de Catarroja on no tenen ja la caldera que es va inundar i encara que provisionalment tenen una solució ja que l’Ajuntament a instal·lat calefactors pels corredor la solució és provisional i al proper curs tindran la mateixa problemàtica. A més a més aquest centre malgrat de no ser molt antic presentava problemes de construcció com clivelles i finestres etc. des de la seua construcció i això afectava el confort tèrmic del centre.

Altres com el IES Belenguer Dalmau de Catarroja que estan en prefabricades no tenen prou potencia de llum , cosa que fa no poder fer ús dels aparells d’aire.

També demanem a la Conselleria que faça el manteniment dels aparells d’aire puntualment de tots els centres que actualment estan en aules prefabricades, especialment en les èpoques de fred i calor ja que el seu manteniment és fonamental per al seu bon funcionament.

Pels motius anteriorment exposats des de la JPDNU demanem a la Conselleria d’Educació que pose els mitjans necessaris per tal de solucionar els problemes de confort tèrmic als centres educatius afectats per baixes temperatures i així complir el RD 486/1997, de 14 d’abril , pel qual s’establixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball  que  marca que la temperatura en treballs sedentaris ha d’estar entre 17 i 27°C.

3. JUSTIFICACIÓ DE FACTURES DELS FONS EUROPEUS ALS CENTRES DE NOVA CREACIÓ DE PRIMER CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL.

El dia 11 de desembre de 2025 es va demanar als centres de primer cicle de nova creació la justificació de totes les factures rebudes des de 2021 (MRR, Mecanismo de Recuperación y Resiliencia). Actualment, aquesta creació afecta 12 centres del País Valencià, quasi tots a la província de València. Pensem que aquesta justificació s’ha demanat de forma precipitada i que malgrat d’ampliar el termini de justificació de les factures que en un principi era 16 de gener per a finalment 30 de gener no s’ha explicat de forma clara com es devien justificar i també la precipitació de la seua presentació tenint en compte que son fons que alguns centres estan rebent des de 2021. A més a més, s’ha fet fer una tasca doble, ja que moltes factures ja estaven justificades a Ítaca i la Conselleria d’Educació ja tenia la justificació (sols faltaven els 1500 euros per unitat que es va donar al principi a cada centre per justificar).

La JPDNU demana més anticipació i claredat a l’hora de demanar documentació en general per a tots els centres i en particular als centres de primer cicle d’EI i centres incomplets de menys de 6 unitats, ja que hem de tindre en compte que tota l’administració i funcions del centre recau en una sola persona (director/a, pel fet que no existeix equip directiu) i moltes vegades tenen moltes dificultats per a complir els terminis que demana la Conselleria d’Educació per entregar documentació…

• Sobre el reconeixement i regulació de la tasca del professorat implicat en projectes Erasmus+

La Junta de Personal Docent No Universitari de València, manifesta el seu reconeixement al treball que desenvolupa el professorat que participa com a coordinador o com a membre dels equips dels projectes Erasmus+ als centres educatius públics.

En un context europeu i social en què adquireixen una rellevància especial valors com la solidaritat, la tolerància, la igualtat d’oportunitats, la cooperació internacional, la defensa dels drets humans i laborals, la interculturalitat i la cohesió social, els projectes Erasmus+ constitueixen una eina educativa fonamental per a l’alumnat i per al conjunt del sistema educatiu públic.

No obstant això, la implantació i el manteniment d’aquests projectes s’està sostenint, en gran mesura, gràcies a l’esforç personal, voluntari i insuficientment reconegut del professorat, fet que genera situacions de sobrecàrrega laboral, manca de protecció dels drets laborals i absència de criteris homogenis entre territoris.

Així doncs, constatem que:

1. La gestió dels projectes Erasmus+ comporta una càrrega administrativa i organitzativa molt elevada, que supera àmpliament les tasques ordinàries del professorat i que, en la pràctica, es realitza fora de la jornada laboral.
2. En altres comunitats autònomes ja existeixen departaments d’internacionalització als centres educatius, amb reducció d’hores lectives i, en alguns casos, compensació econòmica per a les persones responsables i els seus equips.
3. No existeix un criteri homogeni, ni a nivell estatal ni autonòmic, que garantisca unes condicions mínimes de reconeixement, reducció horària o compensació per als equips Erasmus+, quedant aquesta regulació a la discrecionalitat dels centres, dels equips directius o de l’autorització administrativa corresponent.
4. La continuïtat de molts projectes Erasmus+ depén exclusivament de la disponibilitat voluntària i vocacional del professorat, fet que genera situacions de vulneració de drets laborals bàsics, dificultats per a la conciliació familiar i un impacte negatiu en la salut laboral.
5. Aquesta situació posa en risc la qualitat dels projectes, la igualtat d’oportunitats entre centres i, a mitjà termini, la pròpia viabilitat dels programes Erasmus+ dins del sistema educatiu públic.

Des de la JPDNU demanem:

1. Instar la Conselleria d’Educació a unificar criteris a nivell autonòmic i a impulsar, davant el Ministeri d’Educació, una regulació estatal que determine la constitució, les funcions i el reconeixement dels equips Erasmus als centres educatius públics.
2. Reclamar una reducció efectiva de la jornada laboral, incloent-hi hores lectives, per al professorat integrant dels equips Erasmus i, de manera prioritària, per a les persones coordinadores.
3. Sol·licitar el reconeixement i la compensació econòmica de la figura de coordinació Erasmus, en funció del volum real de mobilitats i responsabilitats assumides.
4. Exigir la creació i regulació de departaments d’internacionalització als centres educatius públics, amb dotació horària suficient i reconeixement administratiu clar.
5. Reclamar el respecte estricte dels períodes de descans i vacances, evitant la fixació de terminis, requeriments o tasques administratives durant aquests períodes.
6. Reconéixer el treball realitzat durant els mesos d’estiu, quan estiga justificat per les necessitats del projecte (planificació, sol·licituds, informes, avaluació, seguiment de l’alumnat o coordinació internacional).
7. Instar les administracions educatives i el SEPIE (SERVEI ESPAÑOL PER A LA INTERNACIONALITZACIÓ DE L’EDUCACIÓ) a protegir i regular normativament la tasca del professorat implicat en projectes Erasmus+, incorporant-la als projectes educatius de centre, ordres i instruccions d’inici de curs.
8. Sol·licitar l’obertura d’un espai de negociació, tant a nivell autonòmic com estatal, amb les organitzacions sindicals, per garantir que la participació en projectes Erasmus+ no supose una pèrdua de drets laborals ni depenga exclusivament del sacrifici personal del professorat.

• Necessitat d’establir un sisè sexenni per al professorat dependent de la Conselleria d’Educació

La Junta de Personal Docent No Universitari de València proposa la implantació d’un sisè sexenni dins de la carrera professional docent del professorat dependent de la Conselleria d’Educació.

L’actual sistema de reconeixement de la formació permanent docent se cenyeix a un màxim de cinc sexennis, independentment de la durada de la trajectòria professional o de l’evolució de les exigències pedagògiques, tecnològiques i socioeducatives del sistema.

Aquest límit, heretat d’un model de carrera professional més curt i amb menys exigències formatives, no respon a la realitat actual d’un professorat que presta servei actiu, de manera continuada, al llarg de dècades. A més, la tendència a l’envelliment de plantilles i el retard en l’edat de jubilació fan que un nombre cada vegada més gran de professionals es queden sense reconèixer adequadament la seua formació i actualització més enllà d’aquests cinc sexennis.

En un moment en què la formació contínua és essencial per a una docència de qualitat, la manca d’un reconeixement progressiu i il·limitat al llarg de tota la vida laboral suposa una pèrdua de motivació docent i un fre a la millora professional continuada.

La JPDNU CONSTATA que:

1. L’actual límit de cinc sexennis genera un greuge comparatiu intern, ja que professorat amb una trajectòria més extensa deixa de rebre reconeixement a partir d’un cert punt de la seua carrera, malgrat continuar formant-se i participant en activitats de desenvolupament professional.
2. L’actual tendència de envelliment de plantilles i retard en l’edat de jubilació incrementa la necessitat d’una carrera professional docent que tinga en compte el reconeixement continuat de l’esforç formatiu al llarg de tota la vida laboral, i no es detinga sense justificació als cinc sexennis.
3. La consolidació d’un sisè sexenni contribuiria a reforçar la motivació del professorat, la seua implicació en la formació permanent i la millora de la qualitat educativa en els centres públics.
4. La inexistència d’aquest instrument constitueix un desavantatge comparatiu respecte a altres sectors de la funció pública on és possible un reconeixement progressiu més enllà del tradicional límit establert.

Per tot això, la Junta de Personal Docent No Universitari de València

ACORDA:

1. Instar la Conselleria d’Educació a iniciar els tràmits necessaris per establir un sisè sexenni per al professorat dependent de la seua administració, amb l’objectiu d’ampliar el reconeixement de la formació permanent més enllà dels cinc sexennis actuals.
2. Reclamar que el sisè sexenni tinga caràcter estructural, amb reconeixement econòmic i administratiu, i que s’obtinga mitjançant la participació en activitats de formació permanent degudament acreditades i vinculades a la millora de la docència.
3. Requerir que la regulació del sisè sexenni tinga en compte la realitat actual de les carreres professionals llargues i l’augment de l’esperança de vida laboral, amb especial atenció a la necessitat de reconèixer la formació realitzada amb posterioritat a la consolidació del cinquè sexenni.
4. Sol·licitar que aquesta mesura siga objecte de negociació en el marc de la Mesa Sectorial d’Educació, amb la participació de les organitzacions sindicals, per tal de garantir un acord equilibrat i consensuat.
5. Instar l’administració educativa a avançar cap a un model de carrera professional docent més coherent, motivador i alineat amb les necessitats reals de l’ensenyament públic i de la societat.

6.- Resolució de la JPDNU de València sobre la situació del professorat adscrit a MUFACE en situació d’Incapacitat Temporal

La Junta de Personal Docent No Universitari (JPDNU) de València denuncia públicament la situació d’injustícia i greuge econòmic que pateix el professorat adscrit a MUFACE quan supera els 90 dies en situació d’incapacitat temporal (IT), moment a partir del qual es produeix una reducció significativa de les seues retribucions.

La JPDNU de València considera absolutament inacceptable que una situació de baixa mèdica per malaltia o accident, degudament acreditada i completament aliena a la voluntat del professorat afectat, comporte una penalització econòmica i una reducció d’ingressos. Aquesta circumstància suposa un greu perjudici en la protecció social del professorat, afecta negativament els seus ingressos i la seua dignitat professional i compromet, en molts casos, la subsistència econòmica del funcionariat docent i de les seues famílies, precisament en un moment d’especial vulnerabilitat personal i sanitària.

Així mateix, la JPDNU de València recorda que la incapacitat temporal és una situació protegida per l’ordenament jurídic, i que qualsevol mesura que implique una pèrdua d’ingressos ha de respectar els principis d’igualtat, proporcionalitat i no-discriminació. La reducció automàtica de les retribucions a partir del dia 91 de la IT suposa, a més, un tracte desigual respecte d’altres règims de protecció social i d’altres col·lectius d’empleats públics, sense que existisca una justificació objectiva i raonable que ho avale.

Aquesta Junta de Personal considera que l’impacte d’aquesta mesura és especialment greu, ja que afecta el professorat de totes les etapes educatives que, després d’anys de servei públic, veu com una malaltia o un accident deriva en un retall salarial injustificat, afegint una pressió econòmica innecessària a una situació personal i de salut ja de per si delicada.

La JPDNU de València és conscient que la resolució d’aquesta problemàtica és competència estatal, atés que el règim de MUFACE i la regulació de les seues prestacions depenen de l’Administració General de l’Estat. Per això, considera imprescindible l’obertura immediata d’un procés de negociació amb el Govern central que permeta corregir aquesta situació de manera urgent i efectiva.

De la mateixa manera, la JPDNU de València assenyala que diverses comunitats autònomes, com és el cas de Castella-la Manxa, Múrcia, Catalunya, Astúries, Andalusia o Cantàbria han establit acords o convenis amb les seues respectives administracions autonòmiques —signats amb les organitzacions sindicals representatives del professorat— mitjançant els quals el personal docent adscrit a MUFACE que supera els 91 dies en situació d’IT té dret a percebre la totalitat de les seues retribucions, abonant-se per part de la comunitat autònoma la diferència existent entre el subsidi reconegut per MUFACE i el total d’havers corresponents a una situació d’alta.

Per tot l’exposat, la JPDNU de València exigeix a la Conselleria d’Educació:

• Que inste el Govern de l’Estat a modificar la regulació de la incapacitat temporal del funcionariat docent adscrit a MUFACE, suprimint la penalització econòmica que es produeix en les retribucions del professorat a partir del dia 91 de baixa laboral.

• Que, mentre s’aconsegueix aquesta modificació normativa, es negocie i formalitze un Acord o Conveni que reconega el dret del professorat valencià mutualista a percebre el cent per cent de les seues retribucions durant tota la situació d’incapacitat temporal, sense cap penalització a partir del dia 91. A aquest efecte, i com a procediment d’aplicació, el professorat en situació d’IT percebrà en tot moment les seues retribucions íntegres, procedint-se, a partir del dia 91 de la incapacitat temporal, a descomptar de la nòmina la quantia corresponent a la prestació percebuda de MUFACE. En definitiva, en situació d’incapacitat temporal, el professorat adscrit a MUFACE ha de tindre garantit el manteniment íntegre de les seues retribucions mentre dure la seua baixa mèdica, sense retallades ni penalitzacions.

T.1. CEIP Antonio García López: Falta de mig lloc addicional de compensació d’hores pel desenvolupament de la funció directiva i falta d’educador/a de l’aula de 2 anys des de principi de curs.

El CEIP Antonio García López va sol·licitar a principi de curs el mig lloc adicional de compensació d’hores pel desenvolupament de la funció directiva, ja que les tres persones que formen l’equip directiu són Mestres de l’especialitat de primària i tal com determina en les instruccions de la direcció general de personal docent per les quals s’estableixen els criteris per a la determinació i perfilat dels llocs docents {…} per al curs 2025/2026, el seu article 10: «Compensació d’hores pel desenvolupament de la funció directiva» estableix que a partir de l’1 de setembre de 2025 els centres l’equip directiu dels quals est constituït per 3 mestres de l’especialitat de primària seran dotats d’ofici amb mig lloc addicional del mateix perfil docent.

Per una altra banda, tampoc s’ha cobert la plaça d’educadora d’infantil de l’aula de 2 anys. Fins a la data pensaven que era qüestió de temps i de pressupostos, però després de fer diverses consulte telefòniques als departaments de personal no docent de la DT i atenció educativa de la Conselleria i fer una sol·licitud general única els van indicar que el seu centre no apareixia registrat (DT) i que el número de lloc d’educadora infantil 40499 apareixia com amortitzat, és a dir sense dotació ni existència. Actualment, disposen una aula de dos anys sense el recurs d’educadora que li correspon des d’1 de setembre i no han rebut notificació sobre aquest tema per part de l’administració que se’ls ha eliminat el recurs ni que l’aula que tenim estiga suprimida ni posada en no funcionament, per la qual cosa entenc que ens correspon disposar de l’educadora, atés que les funcions d’higiene d’aquest alumnat, canvi de bolquers entre altres, durant aquests tres mesos, les estan duent a terme les mestres, però entenem que no està dins de les seues funcions allargar-ho més en el temps.

La JPDNU de València sol·licita a la DT que dote de la plantilla que li correspon al CEIP Antonio García López de València, i tots els centres que estiguen a la mateixa situació, per tal de completar el seu equip docent i no docent.

T.2. PER LA CONSTRUCCIÓ D’UN NOU GIMNÀS I L’ADEQUACIÓ DE LES AULES DE TECNOLOGIA DE L’IES SANT VICENT FERRER D’ALGEMESÍ

La Junta de Personal Docent no universitari de València (JPDNU) manifesta la seua preocupació per l’estat de les infraestructures del l’IES Sant Vicent Ferrer d’Algemesí com a conseqüència dels greus danys estructurals patits després de l’episodi de la DANA.

Arran d’aquest fenomen meteorològic advers, diverses instal·lacions del centre van resultar afectades, entre les quals cal destacar de manera especialment rellevant el gimnàs i les aules de tecnologia, espais fonamentals tant per al desenvolupament de l’educació física com per a la impartició dels cicles formatius de Formació Professional que ofereix el centre.

L’actual estat d’aquestes instal·lacions no permet un ús adequat ni segur, fet que impedeix el normal funcionament del centre i afecta de manera directa la qualitat de l’ensenyament que rep l’alumnat, així com les condicions en què el professorat desenvolupa la seua tasca docent.

Aquesta situació suposa, a més, una limitació important per a l’alumnat dels cicles formatius, que necessita espais tècnics específics i correctament equipats per a garantir una formació de qualitat.

Davant d’aquesta realitat, el personal docent considera imprescindible una actuació immediata i estructural, que vaja més enllà de solucions provisionals, i que done resposta a les necessitats reals del centre i de la comunitat educativa.

Per tot l’exposat, es sol·licita expressament a la Directora Territorial d’Educació que trasllade a la Conselleria d’Educació la necessitat urgent de procedir a la construcció d’un nou gimnàs i a la reconstrucció i adequació de les aules de tecnologia afectades, garantint així unes infraestructures segures, funcionals i adaptades als ensenyaments que s’hi imparteixen, i assegurant el dret de l’alumnat a rebre una educació de qualitat en condicions adequades.

T.3. PER L’INCREMENT DE PERSONAL EDUCADOR DE SUPORT A LA INCLUSIÓ EDUCATIVA AL CEIP RIBALTA D’ALGEMESÍ

La Junta de Personal Docent No Universitari de València (JPDNU de València) manifesta la seua preocupació per la insuficient dotació de personal educador de suport a la inclusió educativa al CEIP Ribalta d’Algemesí, una situació que dificulta de manera significativa l’atenció adequada a l’alumnat i el desenvolupament d’un model educatiu realment inclusiu.

La JPDNU de València constata que el centre escolaritza alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu que requereixen una atenció individualitzada, continuada i adequada, la qual no pot garantir-se amb l’actual dotació de personal educador de suport a la inclusió educativa.

Aquesta manca de recursos de personal està generant una sobrecàrrega del professorat, dificulta la correcta aplicació de les mesures d’atenció a la diversitat i compromet el dret de l’alumnat a rebre una educació inclusiva i de qualitat, tal com estableix la normativa vigent. En aquest sentit, la JPDNU de València considera que la inclusió educativa no pot recaure exclusivament en l’esforç del professorat, sinó que ha d’anar acompanyada d’una dotació suficient de recursos de personal especialitzat.

La JPDNU de València adverteix que la manca de personal educador de suport a la inclusió educativa no sols afecta l’alumnat amb necessitats educatives especials, sinó que repercuteix en el conjunt de la comunitat educativa i en el funcionament ordinari del centre.

Per tot l’exposat, la Junta de Personal Docent No Universitari de València (JPDNU de València) sol·licita expressament a la Directora Territorial d’Educació que trasllade a la Conselleria d’Educació la necessitat urgent de reforçar i incrementar la dotació de personal educador de suport a la inclusió educativa al CEIP Ribalta d’Algemesí, d’acord amb les necessitats reals del centre i de l’alumnat que escolaritza.

T.4. SOBRE L’INCREMENT DE PERSONAL D’ORIENTACIÓ A L’IES TIRANT LO BLANC DE GANDIA

L’IES Tirant lo Blanc de Gandia és un centre educatiu amb una elevada complexitat organitzativa i pedagògica, ja que escolaritza més de 2.000 alumnes repartits entre les etapes d’Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Cicles Formatius de Formació Professional.

Actualment, el centre compta únicament amb quatre professionals d’orientació, una dotació clarament insuficient per a atendre de manera adequada les necessitats reals de la comunitat educativa.

L’equip d’orientació del centre es troba clarament desbordat, ja que, a més de les funcions vinculades als problemes d’aprenentatge, l’atenció a la diversitat i l’orientació acadèmica i professional, ha d’assumir un increment molt significatiu de situacions relacionades amb la salut mental de l’alumnat, una realitat cada vegada més present tant en l’Educació Secundària Obligatòria com en el Batxillerat i la Formació Professional.

Aquesta sobrecàrrega es veu agreujada pel fet que no es comptabilitza la totalitat de l’alumnat del centre —especialment el de Batxillerat i Cicles Formatius— a l’hora de determinar la ràtio de personal orientador, la qual cosa suposa una discriminació injustificada dels instituts que imparteixen Formació Professional.

A més, es dona la circumstància que centres integrats de Formació Professional, amb aproximadament la meitat d’alumnat, disposen de ràtios de personal d’orientació similars a les de l’IES Tirant lo Blanc de Gandia, fet que evidencia una clara manca d’equitat en la dotació de recursos humans.

Davant d’aquesta situació, la Junta de Personal Docent No Universitari de València considera imprescindible incrementar de manera immediata el nombre de places de personal orientador a l’IES Tirant lo Blanc de Gandia, d’acord amb el volum real d’alumnat i la complexitat de les etapes educatives que s’hi imparteixen.

Així mateix, es considera necessari que es comptabilitze la totalitat de l’alumnat del centre —Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i Cicles Formatius— a l’hora de calcular les ràtios de personal d’orientació, posant fi a la discriminació que pateixen els centres amb Formació Professional.

La Junta també insta la Directora Territorial d’Educació a traslladar a la Conselleria d’Educació la necessitat urgent de revisar i ampliar la dotació de recursos humans en aquells centres amb un alt volum d’alumnat i amb una elevada càrrega d’atenció socioeducativa.

Finalment, es reclama l’aplicació d’una política de dotació de recursos humans equitativa, que tinga en compte no sols el nombre d’alumnes, sinó també la diversitat d’etapes educatives, la complexitat dels centres i l’augment de les necessitats vinculades a la salut mental de la comunitat educativa.

T.5. FALTA DE PERSONAL NO DOCENT A L’IES TIRANT LO BLANC DE GANDIA I DE LA RESTA DE CENTRES AFECTATS IGUALMENT DE LA DEMARCACIÓ TERRITORIAL.

La Junta de personal docent no universitari de València (JPDNU)  manifesta la seua profunda preocupació per la manca de personal subaltern a l’IES Tirant lo Blanc de Gandia i d’altres centres educatius de la demarcació territorial de València.

Com a conseqüència de l’acumulació de baixes per malaltia, finalització de contractes i processos de jubilació no substituïts, el centre es troba actualment en una situació de greu insuficiència de personal no docent, fet que està afectant de manera directa el seu funcionament ordinari.

Aquesta manca de personal subaltern està generant problemes greus d’organització i de servei, entre els quals destaquen:

– La impossibilitat de garantir amb normalitat tasques bàsiques de suport al funcionament del centre, com ara la realització de fotocòpies i altres gestions administratives essencials.

– Dificultats per atendre adequadament les portes d’entrada i eixida, amb el consegüent impacte en la seguretat i el control d’accessos.

– Una sobrecàrrega de treball inassumible per al personal subaltern que continua en actiu, amb el risc evident de noves baixes i d’agreujament de la situació.

La JPDNU considera que aquesta situació no és sostenible i que compromet tant el correcte funcionament del centre com les condicions laborals del personal docent i no docent i, indirectament, la qualitat en la prestació del servei publique educatiu del conjunt de la comunitat educativa.

Per tot això, la JPDNU de València sol·licita expressament a la Directora Territorial d’Educació que trasllade de manera immediata a l’Administració educativa competent la necessitat urgent de cobrir les places vacants de personal subaltern i reforçar la dotació de personal no docent de l’IES Tirant lo Blanc de Gandia i de la resta de centres amb la mateixa problemàtica, garantint així unes condicions mínimes de funcionament, organització i seguretat adequades a la dimensió i complexitat de l’institut.

T.6. CEIP LLUÍS GUARNER – VALÈNCIA. FALTA DE PERSONAL DOCENT I NO DOCENT I MANTENIMENT DEFICIENT DEL CENTRE.

Al CEIP Lluís Guarner de València manca des del 24 de novembre una plaça de PT d’infantil. El seu número de lloc seria el 907759, mancant 48 sessions de PT a l’escola. El centre té una important necessitat de suport degut a l’abundància d’alumnat amb NEE. Malgrat això, la Conselleria respon al centre que 3 alumnes TEA de nivell 3, alta intensitat, en la mateixa aula, poden progressar amb 5 sessions setmanals de 30 minuts per als tres a l’hora. Considerem això d’una precarietat i manca de consideració per l’alumnat vulnerable totals. Per altra banda, hi ha una nova vacant d’EEE des de la setmana passada, i l’endarreriment en altres ocasions de Conselleria i indolència cap aquest centre genera inquietud per la cobertura eficient de la mateixa.

Per altre costat, el manteniment del centre, competència de l’Ajuntament de València, deixa molt que desitjar, donant-se el cas de que només tenen un inodor operatiu per 150 alumnes.

La JPDNU de València sol·licita a la DT que dote de la plantilla que li correspon al CEIP Lluís Guarner de València, i tots els centres que estiguen a la mateixa situació, per tal de completar el seu equip docent i no docent. De la mateixa manera, insta a les administracions responsables, en aquest cas l’Ajuntament de València, a vetllar pel correcte manteniment del centre i intervindre de forma immediata per resoldre les problemàtiques de les instal·lacions que ara mateix dificulten unes condicions dignes al centre.